Portada 21/05/2015

Fer creure que els altres som beneits i no tenim món

2 min

ESCOLTANT José Ramón Bauzá, al "Cara a Cara" d'IB3 amb la líder socialista, Francina Armengol (qui, per cert, va donar quatre-centes voltes a l'actual president del Govern), vaig tornar a tenir la mateixa sensació que m'ha inquietat els darrers quatre anys en no poques ocasions. No em va venir de nou que Bauzá reiteràs aquest argument tant seu que ell defensa el trilingüisme perquè és necessari que els nostres joves puguin anar pel món. Li hem sentit dir una vegada i una altra. Ho hem sentit no només a ell, sinó en boca dels seus adlàters i també ho hem sentit a dir a nombroses persones que o varen néixer així o s'han intoxicat d'aquesta manera de pensar.

"On vas amb el català? No vas enlloc" o "tots aquests que defensen la immersió lingüística, si sortissin un poc pel món, ben aviat canviarien de parer", són frases que se senten a dir massa sovint, sobretot en certs cercles afins a la ideologia popular, millor dit, a la part del PP que no és regionalista. Com que aquesta part tan apegada a Madrid és la que ens ha governat aquesta legislatura, i com que qui governa té micròfons i recursos a bastament per difondre qualsevol idea i, si és simple i carregada de dogmatisme, més bo de fer ho té, així tenim estesa la creença que els qui ens comunicam amb normalitat en la llengua pròpia, els qui defensam la nostra cultura en tota la seva amplitud, el que ens passa és que som beneits o que no hem sortit pel món. No som 'open mind', pensen.

Per bé d'aquesta terra i de tots nosaltres, convindria que canviassin radicalment les actituds com aquesta. Perquè no hi ha més curtesa que menystenir els altres quan no tens arguments ni capacitats per mantenir-los, i llavors no pots fer res més que repetir i repetir la cançoneta. Una cançó que, a més d'irrespectuosa, és d'una irresponsabilitat superlativa: fa créixer una mentida i fomenta un conflicte social perillós.

stats