OPINIÓ
Opinió 24/04/2017

La cultura, la dona i la filosofia

i
Cristina Ros
3 min

Aquest diumenge, quan escoltava el discurs de qui té gairebé totes les possibilitats de ser el nou president de França, em va semblar sentir la paraula 'cultura'. Però abans d'escriure aquest article, per si ho havia somiat, he repassat dues vegades el que va dir Emmanuel Macron quan ja se sentia president. I no, exactament no va esmentar la cultura davant un país que ho té tot per reivindicar-la, que la reivindica perquè l'exerceix amb força solvència, però que no ha pujat al carro de la contemporaneïtat, o almanco no ho ha fet París en el mateix sentit que Londres o Berlín. No va esmentar la cultura, no sé si intencionadament o no; així i tot, va tenir paraules per als que "vulguin crear i innovar", que, segons allò a què es va comprometre, ho podran fer "més fàcilment i més aviat". Bona cosa que se'n recordàs, del "nou talent" i de fer-lo créixer, que, avui dia, són idees del tot absents en les primeres paraules de qualsevol mandatari.

A hores d'ara, una no sap encara quina valoració fer de Macron. Del que es diu al que es fa ja tenim massa comprovat que hi ha un món i mig. En tot cas, el seu programa electoral de cultura és sintètic però amb una sèrie d'objectius clars, alguns dels quals haurien d'estar a les línies mestres d'obligat compliment per a qualsevol govern: quatre mesures concretes per incentivar l'accés a la cultura per part de tothom i sobretot des de la infantesa, compromís amb la professionalització del sector i que aquest representi la diversitat de la societat (especialment la paritat entre dones i homes), defensa i promoció del valor de les persones que es dediquen a la feina intel·lectual o a la creació i això vol dir també que tenguin "una remuneració justa" i, per últim i entre d'altres, protegir la independència dels mitjans de comunicació públics i privats. Apuntem-ho, que si Emmanuel Macron no ho fa, almenys són compromisos culturals que podríem adquirir per aquí.

La dona. Només unes línies per dir que, de la probable presidència de Macron, valor especialment el canvi de percepció que hi pugui haver respecte d'una parella en la qual la dona té 20 anys més que el seu home. No hauria de ser remarcable perquè no ho és a la inversa, però no hi ha mitjà de comunicació que no ho hagi subratllat més d'una vegada. És més, fins i tot el mateix Macron va haver de desmentir públicament una relació homosexual que se li va endossar, com si els homes més vells que les seves dones no en tenguessin, de relacions homosexuals, o perquè, és clar, si tens 20 anys menys que la teva esposa és que ets gai. 'Chapeau'! Si el matrimoni format per Emmanuel Macron i Brigitte Trogneoux serveix per minvar o, millor, per posar fi a un dels tics més marcats del patró patriarcal dominant, benvingut sigui.

La filosofia. Coincideix que Macron va col·laborar en la seva joventut en l'elaboració d'un tractat filosòfic i que en té una cultura, de la filosofia, que supera notablement la de la mitjana, amb la notícia que es publica aquest dilluns al nostre diari: "Silicon Valley contracta filòsofs perquè ensenyin els treballadors a qüestionar-s'ho tot". Ja fa 20 anys, hi havia alguns bancs de negocis i grans empreses als Estats Units que contractaven filòsofs o filòsofes amb sou de dirigents perquè estimulassin el pensament tant de l'equip directiu com de qualsevol nivell de l'organigrama laboral. No va estendre's massa l'exemple, perquè per aquí han fet totes les passes per tal que aquests coneixements siguin considerats poc pràctics. Tant de bo el model de Silicon Valley aconsegueixi més predicament. Potser, segur que les coses ens anirien millor.

stats