Publicitat
Publicitat

Qui entra a la Seu?

UN DEBAT NECESSARI. L'entrada, a finals del mes de juny, d'una enorme escultura dins la Seu de Mallorca ha deixat un debat pendent, com una d'aquestes lloses que fa peresa moure, i ningú no l'ha moguda, però que, si no es fa, en qualsevol moment ens pot caure la pedra a sobre i fer més mal. S'ha mogut tan poc el tema -supòs que per interès de tots els implicats-, que una es veu obligada a fer-ne cinc cèntims abans d'intentar que hi pensem. En temps del bisbe Jesús Murgui (finals del 2011), el Capítol catedralici decidí dedicar un espai dins la Seu a un conjunt simbòlic que recordàs i honoràs els sants i beats mallorquins. Va ser el mateix Capítol qui encomanà l'obra a Jaume Falconer, diplomat en Magisteri i llicenciat en Història que ha dedicat més de mitja vida al disseny gràfic. L'Església de Mallorca hi té tirada, cap a ell, perquè ja els havia fet algunes escultures per a distints punts de l'illa. Ja dic, el nom de l'autor del "Memorial" va ser decisió de la Casa, com si aquesta casa, que té la qualificació màxima com a Bé d'Interès Cultural, no ens importàs a tots (al monument, em referesc). Per això, la Seu es va veure obligada a demanar permís a Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, que -recordem-ho- per dues vegades va informar negativament del projecte. Em puc imaginar les pressions que va rebre per part del Capítol, perquè finalment la Comissió de Patrimoni acordà autoritzar la instal·lació de dues parts de les tres que tenia l'obra (quèeee?) i limitar-ne l'exposició a un sol any (ufff).

TEMA TABÚ. Ja és estrany que es digui a un artista que de la seva obra només en pot mostrar dues terceres parts, i encara ho és més que l'artista accepti mutilar-la. Per més inri, la Seu va passar del dictat del Consell i la va instal·lar completa uns dies per beneir-la. Tot seguit, en varen treure una part i, escoltau-ho bé, al costat de la immensa escultura han col·locat un panell lluminós amb la imatge del "projecte original", escrit talment. Una manera molt franca d'admetre que, el que hi ha, no ho és. Ara, aquest reliquiari immens en forma d'arbre, d'arrels que no arrelen i amb rosari inclòs, està al mateix lloc que ocuparia l'amo del castell, rep totes les visites des de la capella de Tots els Sants, que és l'espai d'entrada a la Seu, després de passar per taquilla. Desapercebut no hi passa, el "Memorial", per moltes raons. Ara bé, aquí pau i després glòria, perquè cap col·lectiu (ARCA, Reial Acadèmia de Belles Arts, Associació d'Artistes, departament d'Història de l'Art de la UIB, etc.), cap n'ha dit ni pruna. I si el Capítol pot decidir què entra a la Seu i, sobretot, quin artista o qui sigui hi pot entrar, anam venuts, i pel que es demostra, anam mal venuts.

QÜESTIÓ DE QUALITAT. Defensaré on sigui que la nostra època ha de poder deixar rastre dins la Seu, com ho han fet les precedents. Això, si s'ho mereix i si hi ha qui, amb una trajectòria de gran solidesa, faci una obra que, per la seva qualitat artística, sigui capaç de transcendir el pas del temps. Però una, que s'ha molestat a llegir complet l'expedient del cas "Memorial" que es conserva al Consell de Mallorca, no he trobat, entre les desenes d'informes tècnics, de conservació, de seguretat, històrics, de patrimoni, etc., ni un sol informe sobre la qualitat de l'obra i de l'autor. Així, a un costat de la Seu, tenim la capella de Barceló. A l'altre, l'obra de Falconer, precisament devora una porta, que s'ha obert i, si no hi ha debat, no sabem el que hi arribarà a entrar. Perillós, ho veig.