Publicitat
Publicitat

Un experiment de campanya

A PUNT D'ACABAR, aquesta campanya electoral s'ha demostrat com un experiment estrany. La manera d'afrontar-la per part dels partits ha estat diferent, uns MÉS rompedors amb el passat que no els altres, però en qualsevol cas diferent. Aquells rostres enormes que vèiem a les carreteres, que s'aferraven a les grans tanques el vespre del sus a la campanya i que, segons el grau de fortalesa del partit anunciant, hi quedaven mesos fins a caure a trossos, aquells retrats dels candidats amb el lema de campanya i el logo del partit pràcticament han desaparegut de davant nostre. Algunes banderoles, més a la Part Forana que no a Palma ni a les grans carreteres, i poc més.

Tampoc els mítings no són allò que eren, ni els grans sopars, ni les manetes pel carrer. N'hi ha, és clar que n'hi ha, però potser que tinguin una o dues campanyes més de vida, a tot estirar. La cosa presencial, ni tan sols en fotos immenses a les carreteres, tampoc no és allò que era en cap àmbit. La política i la seva comunicació, tanmateix, no són ni poden ser diferents de les formes de relacions entre les persones, de les maneres d'estudiar, de les vies per consumir, dels costums de llegir la premsa o de fer les gestions amb el nostre banc.

Si deia que aquesta campanya ha resultat un experiment estrany, és perquè els partits s'han mogut entre les velles formes i les noves, entre un vull i no vull o, més ben dit, entre un voldria però no en sé o no m'acab de decidir (saben que d'aquí no res hauran d'estar ben decidits a fer el canvi). No és el cas de tots els partits, però sí de la majoria. I, per això, les formes de la vella política se'ns han tornat de sobte molt, molt velles.