Publicitat
Publicitat

Fan gràcia els polítics amb les noves maneres de fer campanya

AQUESTES SETMANES tenim els partits polítics i els candidats que concorren a les eleccions autonòmiques i municipals com a bojos intentant adequar les velles maneres de fer campanya amb les noves vies de la comunicació, la participació i la interacció que marca la societat. Personalment em fan molta gràcia, perquè, uns més que no els altres, se'ls veu desesperats cercant la manera de fer efectiva la seva arribada a la gent i, així, poder veure-ho traduït en vots.

La realitat és que aquesta campanya electoral, més que no qualsevol de les anteriors, demana noves maneres, però a la vegada una part de la societat obliga a no poder abandonar les antigues i, dit sia de passada, a tots els partits també hi ha una part important dels militants (diguem-ne barons i entorn) que no es mou de les maneres de comunicació tradicionals. És un moment delicat: el canvi social ja és efectiu però no tant com per oblidar els dinars amb simpatitzants, el donar maneta o els mítings a peu de carrer, en favor de treballar més les xarxes socials, el tu a tu virtual, els vídeos virals i els missatges breus però significatius per aconseguir que et facin RT i FAV. 

Encara són massa a prop aquelles campanyes la preparació de les quals anava destinada al programa electoral per imprimir en paper, una assessoria d'imatge per quedar bé a les tanques publicitàries, una sessió de retrats d'una cara tan amable com es pogués, l'elecció d'un únic lema i, després, ja en campanya, una agenda ben atapeïda de mítings. 

Ara saben que s'han de posar les piles si volen arribar a tothom i sobretot si volen captar un electorat jove que és essencial per a qualsevol candidat que vulgui arribar a ser qualque cosa més. I així tenim, per exemple, els candidats del PP donant fins i tot els números dels seus telèfons mòbils per intentar convèncer que els votin aquells que no estan convençuts. És, tanmateix, una manera antiga, perquè el WhatsApp el que no admet és que no es contesti. I em consta que davant aquelles preguntes o comentaris que no els agraden, els principals candidats populars fan el mut.