Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

De la macrorealitat als microsentiments

AQUESTA SETMANA s’han succeït una sèrie de notícies i reaccions que ens donen prou pistes de la macrorealitat que sembla tornar a imposar-se a les nostres illes. L’Autoritat Portuària ha difós a una fira internacional la seva idea de fer una brutal ampliació del port de Palma i també un colossal punt d’arribada per als creuers més grans del món. Paral·lelament, els veïns del Molinar, almanco aquells que volen conservar els trets identitaris del barri, han quedat espantats per la macrorotonda d’accés que s’està acabant de construir a l’autopista, una obra d’unes dimensions que sembla més pròpia de l’entrada al West New York que no a un nucli originalment de pescadors i només un poc crescudet. Per afegir-hi un altre tema, cada vegada és més a prop que Palma tengui un segon cinturó. El primer no està embossat gairebé mai, però se suposa que si se’n fa un altre s’ampliaran les possibilitats de negoci al seu voltant. Diuen que hi torna haver doblers i potser és així, tenint en compte aquests deliris de grandesa que alguns tornen a demostrar d’uns mesos ençà. Una societat és més primària com més vegades és capaç de travelar amb la mateixa pedra. Quan començà l’època de crisi, hi va haver molta gent que es consolava pensant que, si la nova situació tenia qualque cosa bona, aquesta era que acabaria donant importància a allò que realment en té. La realitat és que tornam a mirar a través d’un objectiu ‘macro’ com si volguéssim que tot entràs en l’autoretrat de la nostra societat, del nostre territori, dels grans negocis. I jo desitjaria que aprenguéssim a mirar a través del microscopi, per fer grans les petites coses i els microsentiments. Direu que d’això no se’n viu. De la megalomania, tampoc.

Etiquetes