Durant les darreres setmanes, mentre hem assistit als estira-i-arronsa de Podem al Parlament (més estira que no arronsa), ens hem trobat quasi sense voler-ho comparant les actuacions de la nova formació d'esquerres a la Cambra autonòmica i la que té en institucions com el Consell o l'Ajuntament de Palma, en aquest darrer amb el nom de Som Palma. A la contra d'aquest diumenge, al seu article 'Una casta de casta', Quim Torres ho resumia en poques línies en parlar de les tensions pels nomenaments del Govern: "Per cert, Podem només té problemes amb els nomenaments allà on no governa. Ni als consells ni a Palma els ha qüestionat".
De fet, ara que hem sabut que Miquel Comas, primer tinent de batle i regidor de Participació Ciutadana i Coordinació Territorial a Cort, ha comunicat als seus socis de govern que dimiteix, que se'n va de l'Ajuntament i que la seva decisió no té tornada enrere tot i que encara no l'ha feta pública, en aquest cas no sembla que hi hagi cap motiu de desavinences ni res que s'hi assembli. S'ha insistit i molt que és una qüestió purament personal, i res fa pensar que sigui una d'aquestes excuses que a vegades es posen en aquests casos. Els motius personals també existeixen.
Però allà on anava és que, des que començà aquest mandat a l'Ajuntament de Palma, una vegada assolit l'acord, no hi ha hagut tensions entre els membres de les tres formacions que componen l'equip de govern de la ciutat. Com tampoc n'hi ha hagut al Consell de Mallorca, on Podem també governa i té àrees de gestió a càrrec seu. Segurament, en la comparació de les actuacions de la mateixa formació a les tres institucions, la diferència està en la responsabilitat que un partit assumeix quan li correspon gestionar i toca amb les pròpies mans les problemàtiques que aquesta actuació comporta.
La posició de Podem al Parlament, com a signant del pacte de govern però sense entrar en el Govern, ja es preveia que duria problemes, perquè és una situació contradictòria que pot desgastar l'Executiu i també el mateix Podem. Aquest hi som però no hi som, sign l'acord però no assumesc la responsabilitat de governar, té un difícil encaix. Sobretot si ni uns ni els altres estan disposats a cedir, com amb tota probabilitat tornarem a veure aquest dimarts mateix.
