Hem arribat al final de la legislatura escoltant la mateixa cançoneta del començament: que els qui defensam la normalitat del català com a llengua pròpia en qualsevol àmbit i, per tant, més que més a l’ensenyament, allò que en realitat ens passa és que no volem més que el català i que no volem ni sentir parlar de fer-nos competents en altres llengües, com l’anglesa. Ahir tornava haver-hi un rebombori per les xarxes perquè el president José Ramón Bauzá havia aprofitat la presentació del programa electoral del PP per repetir, per milionèsima vegada, que el seu partit i la majoria dels pares i mares saben que l’anglès és essencial per al futur d’aquesta societat, i que treballaran per millorar-ne el nivell, ho vulguin o no ho vulguin els mestres i els catalanistes. Ja basta de confondre, ja basta de voler fer creure a la gent que l’oposició el que vol és que els joves no puguin parlar l’anglès. Ja basta de provocar un malentès i un malestar amb els docents de les Illes, com si fossin ells els qui negassin l’ensenyament de la llengua anglesa. Qui no vol l’anglès? Si hi hagués recursos i no es desatengués la llengua pròpia, qui deixaria de banda la possibilitat d’adquirir un nivell òptim d’anglès com per anar onsevulla? La perseverància del PP en aquest sentit és d’una irresponsabilitat supina. Molt fer creure coses que no són, molt d’encendre el misto perquè l’ambient cremi contra el català, però ni posen mesures per millorar l’anglès (com podria ser fer les pel·lícules d’IB3 en versió original subtitulada en català) ni posen recursos perquè es pugui ensenyar aquesta llengua com toca. Tanmateix, l’única cosa que els importa és esborrar el català del nostre mapa o, si no, ridiculitzar-lo, la primera passa per eliminar-lo.
