Publicitat
Publicitat

Per a un pacte d'Estat, s'ha de tenir sentit d'Estat

SOBTA QUE QUI ha defugit el diàleg durant quatre anys ara demani un pacte d'Estat, com va sobtar que qui no ha volgut saber res de diàleg amb el món educatiu fos ell qui parlàs de la importància d'un pacte per l'educació des de la tribuna del Parlament en el darrer debat autonòmic. Sobta sobretot perquè per aconseguir un pacte d'Estat, el primer que s'ha de tenir és un sentit d'Estat. Se suposa que, quan Bauzá parla d'un gran pacte d'Estat amb el PSIB-PSOE, es refereix a un pacte per les Balears. I això encara sorprèn més, perquè fins ara el president balear ha demostrat que per a ell només hi ha un estat, que és l'espanyol.

Sigui com sigui, és una llàstima que al nostre país hagi estat sempre tan difícil arribar a acords, ni tan sols per aquelles qüestions que per a tothom han de ser considerades temes de país: l'educació, la sanitat, el benestar social, el model turístic i l'econòmic o la salvaguarda del territori i el medi ambient. No hi ha manera. No n'hi ha ara, perquè el Govern d'aquests darrers quatre anys ha estat qualsevol cosa manco dialogant i el mateix Bauzá ja deia ahir que, si torna a guanyar, imposarà el TIL. Potser amb un altre PP... Però, ben pensat, també s'ha fet difícil en altres legislatures i entre altres formacions més dialogants, que caldria que aprenguessin a consensuar i a no pensar només en la seva parcel·la de veritat.

La realitat és que els partits polítics són en general molt sectaris (és cert, uns més que no els altres). I aquesta actitud, en uns temps en què la gent està més per la convivència que no pel sectarisme, es fa mal d'entendre per al conjunt de la població. Això també crea desafecció. A tots ens falten punts de trobada i, sobretot, ens falta un sentit de país, de país propi, que ens duria a poder entendre'ns allà on el país necessita entesa. I és ben cert que ho necessita. Amb urgència.