Publicitat
Publicitat

Un pacte que pot no arribar a Nadal

Record fins i tot les paraules d'advertència dels dies previs al 13 de juny. Tots els ajuntaments negociaven els pactes per capgirar el color d'una política que a molts d'ells havia estat blava més d'una dècada i de dues. En aquelles setmanes que anaven de les eleccions del 24-M a la data límit per a la configuració dels consistoris, hi havia un municipi que preocupava especialment per les seves dimensions, la capacitat d'influència i, és clar, pels resultats electorals. L'Ajuntament de Manacor s'aproximava perillosament al 13 de juny i no hi havia pacte ni en un sentit ni en l'altre. Les forces d'esquerres eren insuficients i la dreta també.

Record perfectament els intents que va fer El Pi perquè li permetessin donar suport a les formacions d'esquerres: PSIB, MÉS i Volem (el Podem manacorí). No hi va haver manera. El futur pla territorial i algunes reticències ho frenaren. Les esquerres s'estimaren més governar en minoria, segurament confiant que la distància que havia provocat Antoni Pastor entre el PP i El Pi a Manacor era insalvable.

I record –deia– les advertències d'aquells dies per part de persones d'El Pi i properes quan deien que tot govern necessita una mínima força per no caure amb la primera moció de censura i, a més, que aquesta arribi només vulguin prendre la primera decisió. N'hi havia que asseguraven que el pacte d'esquerres manacorí no arribaria al segon plenari. Ara tenen moltes possibilitats de no arribar a Nadal, si no hi ha entrebancs en el pacte que estan organitzant les tres forces de l'oposició: PP, El Pi i AIPC. El pacte d'esquerres a Manacor ho sabia i així i tot no va voler pactar amb El Pi. Idò ara pot ser el primer pacte que substitueixi el pacte.