La participació no era això
A la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma no se li podrà negar mai la seva disposició a reunir-se amb el sector durant aquest mandat. Tant quan Miquel Perelló n’era el regidor com ara que ho és Llorenç Carrió, ambdós acompanyats de la directora general Francisca Niell, s’han succeït les reunions amb representants de distints col·lectius de les arts visuals, fins al punt que ara mateix ja no sé si em basten els dits de les dues mans per comptar les trobades de més de dues i tres hores que s’han fet.
La darrera va ser dijous horabaixa, i una vegada més es va fer impossible fer una passa endavant. Després que les associacions, taules, cercles, instituts estatals, acadèmics i clústers de còmic hi hagin fet una feinada durant mesos, a cada passa que sembla que es fa, se’n fan dues cap enrere, i així no hi ha qui avanci. Les polítiques culturals dins l’àmbit de les arts visuals continuen a la deriva a Palma. Això, perquè parlam de Palma, que per tot s’ofereix més o manco el mateix brou.
Els fets
M’explicaré millor, crec, si em remet als fets. Enarbolant la bandera de la participació, és conegut que després d’haver treballat conjuntament, el sector i l’equip de govern de la cultura municipal, les bases per al concurs de direcció de la Fundació Palma Espais d’Art (FPEA), i després que s’anomenàs director Fernando Gómez de la Cuesta, sobretot pel projecte que presentà, els responsables polítics no comptaren per res amb els que havien participat en aquest procés, a l’hora de cessar-lo. Participació?
No cal repassar uns fets que han estat prou comentats, però una part important dels que s’hi varen implicar, deixant-hi no poques hores obra et amore, amb decisions importants que s’explicaven primer a la premsa, es varen sentir menystinguts i començaren a pensar si, més que no per contribuir a la planificació i a la participació, eren utilitzats en nom de la per tothom pretesament volguda participació.
De la reunió d’aquest dijous, també una majoria se n’anà pensant el mateix. I en van dues. A un ordre del dia establert exclusivament per la Regidoria de Cultura -participacio?-, s’hi passà per sobre amb 2 propostes fetes també per la regidoria que no constaven ni en l’ordre del dia, ni s’havien avançat per cap canal als participants per a la seva consideració -participació, diuen?
Les propostes que Cort posà dijous damunt la taula no són una ruqueria. Si abans hi havia una direcció-gerència per a la FPEA, ara es vol fer un concurs per a la direcció exclusivament del Casal Solleric i de Ses Voltes. El Casal Balaguer queda a les mans del Patronat de la FPEA, que, com sabem, és majoritàriament polític i, com també sabem, fa o, millor dit, desfà, així com considera. Participació?
En sentir aquesta proposta i sense temps d’haver-la estudiat abans, la primera cosa que a una se li demanà fou quina relació hi podia haver entre els canvis ara proposats i el cessament del director de tota la FPEA només 50 dies després d’haver pres possessió del càrrec. De l’Ajuntament em diuen que cap. Pensarem que és així.
Al marge d’això, proposen canvis en el Patronat i en la comissió executiva de la FPEA. En diuen canvis però gairebé tot queda igual i, més o menys, entre els de sempre. De la comissió assessora, quatre persones elegides pel sector més qui assumeixi la direcció, ara ja, del Casal Solleric i Ses Voltes, el treball de la qual serà informatiu i passarà, com és lògic, per la valoració dels òrgans de govern de la FPEA. Participació, per què?
D’ara endavant
Ara mateix, ja em sap greu, no us puc avançar el que pot passar en les properes setmanes i reunions, si n’hi ha. Tinc el problema de no saber predir el futur. El que sí que puc dir és que, passa a passa, la gent que camina es cansa, sobretot si no aconsegueix avançar. Segurament, millor dit, segur que els responsables de la Cultura a Cort també senten aquest esgotament.
La participació ciutadana no és una plaça fàcil per al joc. Es juga amb els interessos de tots i de cadascun dels participants, els polítics, els de cada associació, els de cada membre de l’associació i també amb els que cadascú creu que són els interessos generals, que no solen coincidir. Sigui com sigui, si de veritat es creu amb la participació ciutadana per a l’elaboració de les directrius i els projectes culturals, la regidoria de Cultura haurà de començar a treballar d’una altra manera. Perquè la participació no és, per res, seure amb distints col·lectius en una taula, tantes vegades com faci falta i en reunions interminables per, finalment, no fer-ne cas.
