La pèrdua del 3/24 i del 3/33, tot en la línia

Si no fos (ai, aquest “si no fos” tan nostre) perquè coneixem el rerefons de la qüestió, podríem creure’ns que el Govern balear ha fet tot el possible per evitar la pèrdua de la recepció dels dos canals de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el 3/24 i el 3/33, a partir de la setmana entrant. Si no fos perquè sabem massa bé en quina línia han anat els darrers quatre anys les decisions de l’Executiu de José Ramón Bauzá, podríem confiar en el fet que “tècnicament ja no es pot fer res més” per mantenir-ne l’emissió, com han assegurat des de la Direcció General d’Innovació i Desenvolupament Tecnològic. I si no fos perquè, podríem pensar que en aquesta reordenació i supressió de canals s’ha fet un sorteig i, justament, ha tocat als dos catalans. Però la decisió, una vegada més, és política, tant per part del govern de l’Estat com del de les Illes. I posats en aquesta tessitura, els canals catalans no hi tenien res a fer, perquè ni tan sols s’han volgut escoltar la proposta de fer servir els de Televisió de Mallorca i d’altres alternatives. Tot allò que sigui en català, un diari, una televisió, l’educació o el sursuncorda, provoca urticària als governs de Rajoy i de Bauzá i se n’han encarregat que, abans de passar per la prova d’anar-se’n a l’oposició o continuar governant, deixar-ho tot fermat i ben fermat perquè del català a les Illes i al País Valencià (amb Catalunya no poden) en quedi només una flaire que, a més, ja es preocupen de difondre que està dins una radicalitat gens convenient. Mentre les coses no canviïn, haurem de mirar els dos canals catalans per internet, però així la normalitat d’un país que hauria de sentir-se content amb la seva llengua i la seva cultura es fa cada cop més complicada.