Publicitat
Publicitat

La perspectiva de gènere

Després de més de trenta anys de govern autonòmic, Balears tindrà la primera presidenta (acabat amb 'a'). Francina Armengol, que ja ocupà la presidència del Consell de Mallorca, una institució que, si no m'embull amb el recompte, de moment fa els mateixos anys que és presidida per homes que per dones, també optà a la batlia d'Inca, tot i que no l'aconseguí. Però als ajuntaments de les Illes hi estam més avesats a veure-hi una dona al capdavant. El Govern balear, ara per ara, encara no l'hem vist encapçalat per una senyora.

Hi haurà qui podrà dir que en aquests moments el fet no és rellevant, que no canvia les coses, que ben entrat el segle XXI no s'han de notar les diferències. Però la realitat és que fins ara no n'hi ha hagut d'altra, i no es poden escoltar gaire els que diuen que això deu ser cosa de la casualitat. De les circumstàncies, sí; de la casualitat, no.

En tot cas, més enllà del fet simbòlic, que ja és prou important, ho són encara més les conseqüències que es poden derivar de tenir una presidenta en comptes d'un president. I més, s'ha de dir també, de tenir una presidenta progressista. En què s'hauria de notar? En l'impuls de tota mena de polítiques amb perspectiva de gènere. No només parl de polítiques d'igualtat en sentit estricte, que també i sobretot, sinó que totes les directrius que es prenguin, en el camp que sigui, almenys aquesta perspectiva de gènere sigui tinguda en compte, en lloc de passar-la per alt perquè, normalment, qui governa no sap posar-se al lloc des d'on tota una problemàtica específica es viu i moltes vegades es pateix en el dia a dia.