Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

El pla i el trencaclosques

Del Pla de cultura, se n’ha presentat un primer document. Vol dir que tot està per fer i tot és possible

PALMA.- Una vegada llegides, en menys de 24 hores, la setantena de pàgines del primer document del Pla de cultura, veig que una de les idees que més s’hi repeteix és que només és un document de partida, que s’ha de discutir, consensuar, coordinar, modificar, completar, implementar i altres verbs que s’espera que siguin correlatius per dur a terme una tasca complexa com aquesta. Igualment, la consellera Fanny Tur ho va destacar en la presentació d’aquest divendres: primer document, flexible, obert, modificable... I pensant-ho bé, crec que és millor pensar que tot està per fer i que tot és possible.

Amb això, una no vol dir que no s’hi hagi fet feina, sinó que, contràriament, encara que cadascú que s’ho llegeixi en tingui una opinió, encara que en alguns punts sigui més que insuficient fins i tot com a punt de partida (especialment en la diagnosi que fa de la situació actual de la cultura), encara que li falti un cert ordre i concert i encara que tot estigui per refer, per mi hi ha dues coses a dir. D’una banda, em sembla que la Conselleria ha optat per llançar aquest primer document de manera un poc precipitada per sortir del pas d’una pressió pública que no hauria d’haver recaigut sobre l’equip actual, que no ha tingut més de dos o tres mesos per treballar-lo. D’altra banda, crec important valorar que hi hagi almanco un primer document públic (i diuen que un de zero que no conec) perquè, fins que va entrar el nou equip a la Conselleria de Cultura, se’ns havia promès presentació imminent, se’ns havia dit que s’hi feia feina, però ens va quedar clar que del Pla de cultura no hi havia res de res. Ara hi ha línies estratègiques a discutir, una metodologia de treball a revisar, la voluntat de fer una diagnosi i, entre d’altres, plans d’acció que de vegades no són més que generalitats i altres van a un detall que no correspon a aquest estadi tan incipient de la feina. Però bé, aquí el tenim, el primer document, una declaració d’intencions, la seguretat que hi ha una voluntat ferma de tirar-lo endavant i pensar, amb tothom, com i què volem que siguin culturalment aquestes Illes en els propers anys. I, el que em sembla més important del que s’ha dit, la determinació de fer-ho des de la transversalitat. O s’hi implica tota la societat en una aposta perquè la cultura amari el nostre país o quedarem tan coixos com ara.

Les peces d’un trencaclosques

Un pla és sempre una estratègia. Aquest primer document fixa dates. Diuen que es presentarà complet i consensuat la tardor de l’any que ve i que la seva vigència serà fins al 2027. He de suposar que abans de finals del 2018 es pretén lliurar un totxo immens, idealment consensuat amb totes les forces polítiques, sobre el que han de ser les directrius culturals i què han de tenir de culturals les polítiques de les Illes. Fa poreta que tota aquesta feina, per molt de consens teòric que hi pugui haver i encara que es creï un observatori de la cultura i un consell de la cultura (hauríem d’anar amb compte i estalviar organismes), pugui acabar en un calaix o cremat en cas d’un canvi de Govern.

Des de la meva modesta opinió i atès el poc temps que es té assegurat, el Pla de cultura s’hauria de treballar com es fa un immens trencaclosques damunt una taula. La taula pot tenir dibuixat el marc teòric i els àmbits principals a treballar, però les peces que es vagin posant a lloc, cada una al seu àmbit, a la seva zona, han de ser estatègies i accions immediatament implementables per tenir temps de consolidar-les. I cada peça ha de tenir la forma precisa perquè encaixi, quan hagi d’encaixar, amb la que ha d’estar al seu costat, i amb l’altra, i l’altra. Són poques línies aquestes, no sé si m’explic. Si el trencaclosques està ben lligat i les accions no són intencions sinó fets, serà més difícil de desmuntar.

Ara bé, al Govern se li ha de recordar que el Pla de cultura no tindrà gens de sentit si no hi ha un vertader compromís de les administracions per posar els recursos que han de fer possible cadascuna de les accions. El Pla de cultura pot ser i hauria de ser determinant per al nostre país, però també podria quedar en paper banyat. Llavors, ja veurem quan hi torna a haver una ocasió com aquesta.