Els topam arreu. Els anuncis d’Estrella Damm, amb la imatge del curtmetratge d’Amenábar, vesteixen tanques i tanques a les carreteres, expositors als carrers de Palma i no puc dir si n’hi ha per més municipis perquè no m’hi he passejat. Hem pogut veure en tots els diaris digitals aquesta cinta ambientada a Eivissa i protagonitzada per Dakota Jonhson i Quim Gutiérrez. A l’ARABalears l’oferim en la versió catalana, òbviament. En aquest cas, el títol, segons l’ha distribuït la productora, és D’acord. Però quan ens movem per Mallorca, almanco en les desenes d’anuncis que jo he trobat pel camí, tots són Vale, que és la versió castellana de l’anunci. Desconec si als carrers de Barcelona o a les carreteres de Catalunya la marca de cerveses ha fet servir el D’acord per als cartells, però si existeix aquesta versió en paper, apostaria que els catalans poden llegir el D’acord en comptes del Vale que ens han posat per aquí. Quin problema hi ha? El mateix que quan vas a posar benzina a qualsevol punt de les Illes, la màquina expenedora et diu “está usted recargando gasolina Súper”, mentre que a Catalunya les màquines et parlen en català. També el castellà és a Balears la llengua en què s’escolta bona part de la megafonia de les grans superfícies. El problema no és dels qui ho programen en castellà, o no només, el problema és sobretot nostre, d’una societat que no ha sabut o no ha tingut gaire interès a arrelar la llengua pròpia, a posar-la en valor perquè la respectin propis i forans, ni a donar-li si més no un estatus de normalitat. En aquest sentit, el nou Govern, els consells insulars i els municipis tenen un deure amb la llengua i una feinada per als propers anys.
