Publicitat
Publicitat

En quins terminis volem pensar?

Fa tot just dos dies, publicàvem una notícia de les que roden entre els lectors perquè ens preocupen. Jaume Perelló ens informava que entre les 25 professions més demanades pel mercat laboral de Balears no n'hi ha cap que requereixi estudis universitaris. No parlam de les dues primeres, tampoc de les deu que encapçalen la llista, que ja seria com per demanar-nos què ens passa. Parlam de les 25 ocupacions que tenen més demanda i cap necessita una especialització gaire difícil d'obtenir. "Cambrers, netejadors i ajudants de cuina són les ocupacions principals que genera la nostra economia i les que amb diferència acumulen més contractes", podíem llegir. Conseqüències del model turístic, cert, però també d'un model econòmic i social que no ha sabut posar al davant altres criteris que no siguin els de donar una resposta ràpida i barata a allò que es necessita.    

Ja no entraré a valorar qüestions com que en conèixer aquest alarmant estudi és quan a Balears es plantegen la necessitat de posar la carrera de medicina. Com a comentari, només vull dir que potser ens hauríem de plantejar pujar notablement el nivell de la Formació Professional, si és per aquest camí que volem continuar. Pens que seria una solució només a curt termini, necessària però de cap manera definitiva.

Potser ens hem de plantejar, molt més que no ho feim, en quins terminis volem pensar. De moment, va bé recordar les paraules de Confuci: “Si penses en terminis d’un any, sembra una llavor; si ho fas en terminis de deu anys, sembra arbres; si ho fas pensant en 100 anys, educa la gent”.

Així les coses, anem també a canviar el model a llarg termini. Facem cultura.