Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

I de sobte, d’un dia per l’altre, quedes sola

Esperam tot l’any les vacances de les persones que més estimam i tenim enfora. Aquest mes o mes i mig que sabem que res no serà com abans, però, ara per ara, és el que més s’hi pot assemblar. Quan s’apropa l’estiu, començam a somiar en les xerrades els capvespres a la porxada, els tumbets o el trempó de mida familiar, fer allò que ens ve de gust però fer-ho junts, en aquest entrar i sortir d’uns i dels altres, les rialles, la casa sempre plena, compartir el berenar dels matins sense frissar, unes bones timbes banyades amb gintònic, un bon dia i un bona nit que no escoltes la resta de l’any. Somiam en els estius a l’antiga, de dies llargs, i somiam en persones, les més properes. Somiam, tot i que tenim comprovat de cada estiu que ara el nostre ritme ja és un altre, que cadascú té la seva particular existència, que el temps se’ns ha fet curt i sobretot que aquestes setmanes amb els nostres ens semblaran no res en arribar el dia que, de sobte, t’adones que les vacances d’aquella o aquelles persones que més estimes s’han acabat i han de tornar a marxar. “D’aquí dos dies som a Nadal”, sol dir la gent més gran quan encara no ha tombat l’agost. I tu, encara que tens una edat, ho veus molt enfora. I sobretot, aquest dia que la casa queda buida i es torna immensa, aquest dia que de sobte quedes sola, entre aquest moment i el proper estiu hi veus un món que et sembla la immensitat. Potser sigui en aquest instant quan desitges tornar a la feina, ocupar-te de tu mateixa, tornar a prendre possessió exclusiva de ca teva i continuar estimant els teus i somiant en el cada dia i en els altres estius que vindran.

Etiquetes