Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Un gran pacte social per la llengua

ESCRIC aquestes línies tot just en sortir de la primera convocatòria del Consell Social de la Llengua Catalana després de quatre anys de polítiques de gran força destructiva. Els governs autonòmics, insulars i locals tenen un enorme poder en aquest sentit perquè són afavoridors d’actituds: de les que segueixen la línia que ells promouen i també de la contrària, d’aquelles que s’hi oposen. Mentre era a la reunió del Consell Social, pensava quantes vegades en els darrers anys -especialment en els darrers quatre anys- no he hagut d’aguantar expressions que anaven del rebuig a la compassió pel fet d’estar al front d’un diari que s’expressa en català. Però no cal treballar a un mitjà de comunicació en català per haver de suportar comentaris vexatoris sobre la llengua pròpia. Només cal recuperar les paraules de qui encara és diputada d’UPyD, i ara fitxada pel socialista Pedro Sánchez, quan afirma que no s’han de promoure altres llengües que no sigui el castellà. Quina mania amb la diferència. En tot cas, mentre començava a tornar a caminar el Consell Social de la Llengua Catalana i mentre observava la diversitat ideològica i d’interessos que s’hi reuneix, pensava que aquest òrgan hauria de servir de bessó per poder aconseguir un gran pacte social pel català a les Illes. Aquest hauria de ser el seu objectiu: la seducció de col·lectius i sectors d’allò més variat perquè tots acabin defensant que una llengua, en aquest cas la que ens és pròpia, sigui l’instrument de cultura que ens singularitza, que ens en sentim orgullosos i que la volem sana i activa. No serà fàcil, però, com em deia Joan Melià, un gran pacte s’aconsegueix mitjançant successives adhesions, per després signar el gran pacte social. Idò, som-hi. En tres anys ha d’estar fet, per si de cas.