Publicitat
Publicitat

Jo també aniré a Tunísia

LES XARXES SOCIALS canvien l'actitud de la societat. Entre tota la porqueria que s'hi troba, que d'això també n'hi ha i molt, cada dia hi descobrim propostes que contribueixen a despertar allò més noble, més solidari i més compromès de l'ésser humà. El fet que a qualsevol xarxa una bona idea, una proposta positiva i oportuna o una crítica amb la mesura justa i apuntada cap a un objectiu concret el que genera avui i en poques hores és una suma d'adhesions i més adhesions pot contribuir fortament a canviar un estat d'opinió i un comportament que abans tendia a una certa indiferència.

Aquest dijous hem trobat la reacció a l'atemptat de Tunísia en forma d'una campanya més o manco espontània que ha reunit milers i milers de persones a Twitter i a Facebook per dir "Aniré a Tunísia aquest estiu". Mentre que l'empresa Costa Cruceros anunciava ahir la cancel·lació dels creuers que havien d'aturar-se al país, ha crescut durant tot el dia el nombre dels qui pensam que, avui, el que s'ha de dir és "Jo també aniré a Tunísia".

I a mi m'agrada que les reaccions majoritàries siguin avui ben diferents de les de fa anys, quan n'hi havia que es fregaven les mans pensant en els beneficis que la inestabilitat d'un país podria comportar per als negocis d'un altre. Fins i tot se n'han arribat a fer estadístiques i portades de diaris basant-se en la desgràcia aliena. Per això, campanyes com les que hem vist com a resposta a l'atemptat de Tunísia, però també les del 'Charlie Hebdo' i tantes altres recents, són avui la lliçó que dóna el més comú de la societat a tots aquells que la volen dominar, amb violència o sense.