Publicitat
Publicitat

La vella política

Fa dos dies que, en diverses converses i per distints motius, amb amics, companys i coneguts, ens hem trobat identificant els fets de l'actualitat que encara duen el segell de la vella política, de les velles maneres de fer política. Que un batle, com el de Santa Eugènia (PP), admeti tenir empadronada a ca seva tota una família que viu a Algaida, a més de la pròpia i dels seus pares que no resideixen amb ells, amb la finalitat de sumar vots a les passades eleccions municipals (que, per cert, acabà de batle per menys vots que els que viuen sense viure amb ell), això és un signe de les maneres antigues de fer política. En el cas Son Espases en tenim i en tindrem un enfiloi, de proves d'aquella política feta a l'antiga. També en els 'col·locats' com a treballadors en diverses administracions, gent del partit, que no importa si fan o no fan, si seuen a la seva taula i juguen un solitari o si se'n van a comprar per dinar, en cadascun d'aquests hi ha un signe de la vella manera de fer política. 

Podria continuar fins a l'extenuació i en la immensa majoria dels casos que apuntàs podríem afirmar que no són mostres de com es feia política en un passat gens llunyà, sinó que simplement són formes de corrupció del sistema i de les persones. I de fet és així, però a la vegada no podem eludir la responsabilitat que té cadascú perquè a vegades s'ha mirat de coa d'ull, altres no passava de ser una conversa de sobretaula, moltes vegades fins i tot es justificava i les més es tancaven els ulls per no veure-ho.

N'hem après i això ens conforta. I perquè s'ha adquirit una altra consciència (si és que abans se'n tenia), quan apareix un signe de la vella política, l'identificam tot d'una, li penjam l'etiqueta i la majoria ja no ho volem comprar.