Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Una visió del discurs de la nova presidenta

La primera dona que presideix el Govern balear en tota la història va començar marcant terreny en el discurs que pronuncià dijous a l’acte de presa de possessió del càrrec. Francina Armengol es va reivindicar així, com a primera presidenta, ja en les paraules que donaren inici al seu parlament. Tothom ho sabia i, així i tot, no s’ho podia estalviar. Va ser la manera d’introduir, tot seguit, les injustícies històriques que han patit les dones, sempre només per la seva condició de dones i, altres vegades (com també han patit homes), per qüestions ideològiques i de pensament. Fou el moment de recordar els noms de les dones represaliades, socialistes i comunistes i de fer especial esment de Matilde Landa, qui se suïcidà a la presó de Can Sales de Palma (ara biblioteca pública molt a prop d’on dijous retronava el seu nom en boca d’Armengol) per por que no la fessin renegar de les seves idees. Seguit, seguit, va tenir un record per al batle Emili Darder, entre d’altres assassinats pel franquisme. Era només el principi del discurs, al qual va fer un tall en aquest punt per dedicar un sentit homenatge a la seva família, un gest que no record haver-li escoltat abans en públic. No era gratuït: la ideologia dels pares, el suport de germanes i de la seva parella, i l’estimació per un nin i una nina sahrahuís als qui demanà disculpes per no tenir gaire temps d’ajudar-los a fer els deures, just abans de denunciar les injustícies que pateixen pobles i infants. Era només la introducció d’un parlament de fort compromís social. Un discurs que acabà remarcant aquest sentiment de compromís pel nostre país (sí, ho va dir diverses vegades, país, ella que sol fer servir “comunitat autònoma”) amb paraules de Rosselló-Pòrcel: “La meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca”.

Etiquetes