L’Estat ja activa mesures extremes contra el referèndum

MadridFiscals, jutges, policies, serveis postals, Hisenda. Totes les tecles que ha tocat Mariano Rajoy per intentar aturar el referèndum de l’1 d’octubre han sigut en clau reactiva, amb l’única obsessió d’esclafar-lo i ajusticiar els seus responsables i els que hi col·laborin. I tot i que la determinació de les forces sobiranistes acomboiades per una legió de voluntaris està posant en risc d’implosió aquesta estratègia (si tots els assenyalats per la fiscalia acabessin encausats el sistema judicial es col·lapsaria), el president espanyol es prepara per dur-la a l’extrem. “Estan cometent un error, i ens obligaran a arribar on no volem arribar”, afirmava ahir des de Barcelona, després d’aprovar una intervenció de la caixa de la Generalitat per evitar fugues de diners cap al referèndum. Apuntava a la cada cop més possible aplicació de l’article 155, de suspensió de l’autonomia, o a l’eventual suspensió de càrrecs.

Rajoy ha renunciat a obrir cap porta al diàleg amb els dirigents sobiranistes -una petició reiterada ahir per carta per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i també Ada Colau, implicada en l’1-O-. Tampoc pensa fer una oferta de millora de l’autogovern per intentar desmobilitzar potencials votants, segons confessaven fonts de la Moncloa. Fer política, entesa com l’eina per resoldre problemes, no entra en els seus plans, i en les pròximes dues setmanes continuarà dirigit per l’únic objectiu de fer materialment impossible el referèndum.

Poc li importa a Rajoy que això motivi a anar a votar una part dels que van arrufar el nas amb l’aprovació de les lleis del referèndum al Parlament, però que defensen la idea que un referèndum d’autodeterminació és l’única sortida a l’atzucac, i que, sumats als independentistes, suposen entre 7 i 8 de cada 10 catalans. Si el referèndum “no se celebra”, com afirma amb cada cop més contundència, no caldrà patir pel resultat, resa el seu argument.

L’1-O, en marxa

Però la maquinària del referèndum funciona a ple rendiment. Els actes de campanya van continuar ahir amb relativa normalitat, tot i que la Fiscalia de Tarragona va obrir diligències contra l’acte unitari de dijous a la Tarraco Arena. El setge de la fiscalia i la Guàrdia Civil va continuar ahir amb la mateixa hiperactivitat dels últims dies. El ministeri públic va cridar a declarar els alcaldes sobiranistes aforats, mentre que el cos policial va requisar 100.000 cartells i va fer entrades a mitjans de comunicació i impremtes. La fiscalia continua determinada a actuar contra tothom que col·labori en el referèndum, i el seu cap, José Manuel Maza, va tornar a deixar-ho clar, assenyalant possibles responsabilitats penals fins i tot dels votants. En una entrevista a la Cope, Maza va afirmar que els catalans estan “abduïts” pels polítics sobiranistes i va posar els que vagin a votar en el punt de mira, tot i la inviabilitat clara de processar-los a tots, perquè, previsiblement, es comptaran per milions. Fonts de la Moncloa van evitar desautoritzar el fiscal, i es van referir a les paraules de Rajoy de dimecres, quan va avisar que els membres de les meses no han d’acudir a la crida de la Generalitat, per exemplificar la sintonia -prou manifesta- entre la fiscalia i l’executiu.

El flanc polític continuarà centrat en la coerció. La intervenció de les finances aprovada ahir, que deixarà la Generalitat sense capacitat de pagar factures d’amagat d’Hisenda, pot servir a Rajoy de desllorigador del 155. Ho va denunciar el Govern i també s’intuïa de les seves paraules. Si Puigdemont es nega a complir les condicions imposades, el president espanyol tindrà la prova de desobediència oberta que pot fer servir per demanar al Senat una intervenció completa de l’autonomia, adduint que està en risc l’interès general. Els terminis legals, si no hi ha sorpreses, situarien aquesta suspensió cap al dia 27 o 28 de setembre, a tocar de la data del referèndum. Per tant, amb marge per a la Generalitat per deixar tota l’operativa a punt abans de perdre el control executiu de l’1-O, si la intervenció de l’autonomia fos completa.

Crítiques des de Madrid

Per aplicar el 155, però, Rajoy haurà de lidiar amb l’oposició del PSOE (que fins ara s’hi ha mostrat reticent) si no vol trencar el consens dels partits anomenats constitucionalistes en aquest àmbit, tot i que la seva majoria absoluta al Senat li permetria prescindir dels socialistes. Però la duresa i la falta d’iniciativa de Rajoy comença a generar-li corrents crítics a Madrid i la resta d’Espanya. La suspensió de l’acte a favor del dret a decidir a la capital espanyola ahir va ser ratificada pel jutge, i els seus impulsors van anunciar que el faran en un altre local, amb una destacada presència de polítics independentistes, com Joan Tardà i Lluís Llach. Aquesta decisió, d’un jutge membre de Libres e Iguales, ha sigut la punta de llança d’un reguitzell de dictàmens judicials semblants. Ahir mateix, la policia municipal de Vitòria va desallotjar un acte de la diputada de la CUP Anna Gabriel per ordre d’un altre magistrat. I les crides a fer una oferta als catalans comencen a arribar fins i tot de l’establishment, amb el Círculo de Empresarios proposant “grans reformes” per trobar un “millor encaix” constitucional per a Catalunya, i el president de la patronal espanyola, Joan Rosell, parlant de la necessitat de trobar un punt intermedi entre la “submissió” a Espanya i la independència.

Mariano Rajoy ha renunciat a mirar més enllà de l’1 d’octubre i actua pensant en els votants de l’Estat. Però l’estratègia curtterminista té el risc de mobilitzar més els independentistes i augmentar els partidaris del sí, sigui al referèndum, o després, en unes eleccions. La seva obsessió de no passar a la història com el president que va trencar Espanya està en risc.