CONGRÉS DE DIPUTATS
Misc 12/06/2017

El PP retorça les regles per gestionar la minoria

Aplica vetos al Congrés, bloquejos de la mesa i denúncies a la justícia per esquivar l’oposició

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una imartge d’arxiu.

MadridMariano Rajoy està aguditzant l’enginy per evitar que l’oposició li coli més gols del compte, ara que governa en minoria. El president espanyol ha desplegat un arsenal de recursos tècnics per evitar perdre massa votacions, alguns dels quals estan començant a fer revoltar l’oposició. Entre els vetos del govern espanyol a les proposicions de llei de l’oposició per motius econòmics, els bloquejos de la mesa del Congrés a algunes iniciatives de l’oposició d’esquerres i, més recentment, els recursos a la justícia (com el que es va anunciar en el cas de la comissió d’investigació pel finançament il·legal del PP), l’executiu central s’està especialitzant a retorçar i reinterpretar els reglaments.

En vuit mesos en minoria, el govern de Rajoy s’ha convertit en el que més vegades ha vetat iniciatives parlamentàries, aprofitant la capacitat que li dona la Constitució de frenar les lleis del Congrés que suposin un increment de la despesa no pressupostada. Fins al 2016, Rajoy no havia fet ús d’aquesta capacitat, que sí que havien fet servir, tot i que amb menys intensitat, els governs en minoria de José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar. Gràcies a això, Rajoy ha aconseguit paralitzar iniciatives com l’increment del salari mínim, la de l’autoconsum elèctric, la del permís de paternitat, contra la pobresa energètica o la indemnització a les víctimes de la dictadura franquista, entre moltes altres.

En aquesta batalla amb el Congrés, Rajoy ha comptat, habitualment, amb el suport de Ciutadans, amb qui té majoria a la mesa. Fa poc, gràcies a aquesta aritmètica, els dos partits van aconseguir acotar la pròrroga de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. L’òrgan d’ordenació de la cambra ha acceptat, en termes generals, els vetos que proposava l’executiu, tot i que en ocasions el soci preferent del president espanyol s’ha revoltat i ha decidit tombar, amb l’oposició, els intents del govern espanyol de vetar iniciatives. En la tramitació de les esmenes als pressupostos, però, Cs no només va acompanyar l’executiu en l’estratègia, sinó que va liderar-la. El president de la comissió de pressupostos, Francisco de la Torre, del partit taronja, va alinear-se amb el PP i va aprofitar la seva majoria a la mesa de la comissió per vetar 4.000 esmenes als comptes públics, adduint que augmentaven la despesa o disminuïen els ingressos. La mesa aplicava un veto semblant al de l’executiu, sense la necessitat que ni tan sols la Moncloa ho demanés. Això va indignar l’oposició, que va denunciar una “cacicada” dels dos partits de la dreta de l’arc parlamentari.

Tot i que aquests vetos estan previstos en la llei, la pràctica habitual era que els executius permetessin la discussió en comissió de les esmenes, que després quedaven tombades o transaccionades. D’aquesta manera no se segrestava el debat parlamentari. Aquest cop, però, la nova majoria va decidir canviar de criteri, i va deixar l’oposició d’esquerres i els partits nacionalistes sense possibilitat ni tan sols de defensar les seves propostes de modificacions per als comptes públics.

Als tribunals

L’última estratègia de Rajoy per sortejar l’oposició apunta ja als tribunals, i per una doble via. El govern espanyol ha portat el Congrés al Tribunal Constitucional per aquelles ocasions en què la mesa ha denegat els vetos del govern espanyol (és a dir, quan Ciutadans ha votat diferent que el PP), i ara portarà també davant la justícia la creació de la comissió d’investigació pel finançament il·legal del PP davant. El partit considera “il·legal” que no es fixi un àmbit temporal ni material ni geogràfic per investigar els seus comptes i addueix que els tribunals parlen de finançament il·legal només a partir del 2015 i, per tant, no es poden obrir els llibres d’abans. Els populars han assegurat que portaran el cas a la mesa del Congrés i, si no se’n surten, presentaran un conflicte d’atribucions al TC.

stats