Misc 11/08/2013

Ètica i estètica de la digestió

i
Daniel Gamper
3 min

El món acaba de contemplar la ingesta de la primera hamburguesa in vitro , que investigadors de la Universitat de Maastricht han produït a partir de cèl·lules mare de vedella. Aquesta recerca, sostenen, té una motivació ètica. Si s'aconsegueix abaratir les despeses de producció de la carn de laboratori i garantir que el seu consum no suposa riscos per a la salut, d'aquí deu o vint anys es podrà seguir menjant carn sense augmentar el patiment animal i rendibilitzant l'agricultura per al consum humà.

Actualment resulta evident que la ramaderia industrial té efectes nocius per als ecosistemes que es podrien reduir si les superfícies conreables s'utilitzessin per acabar amb la fam. D'aquí que la Frankenburger , com l'anomenen els seus detractors, hagi estat benvinguda per les associacions de defensa dels animals.

Aquest és un exemple més de reflexió ètica sobre la nutrició humana. Vegetarians i vegans proposen des de fa dècades una modificació dels usos culinaris tradicionals. Alguns ho fan per motius de salut, però són molts més els vegetarians que, quan s'entaulen, prefereixen no avergonyir-se de les seves eleccions gastronòmiques que satisfer tots els seus apetits. Menjar no és només una qüestió nutritiva, sinó sobretot una decisió de la qual ens hem de responsabilitzar. Creiem que parem taula i el que en realitat acabem parant és l'ètica.

El fet que les associacions de defensa dels drets dels animals vegin la carn in vitro com una solució a la ramaderia industrial suposa un gir pragmàtic en la seva estratègia. Ja no cal, doncs, conscienciar la gent de no menjar animals, sinó invitar-los a alimentar-se d'una versió humanitzada (i, per tant, monstruosa) de la carn animal. En un hipotètic món en què es comercialitzés massivament carn in vitro a bon preu, es podria ingerir tanta proteïna animal com es volgués sense haver de preocupar-se de les condicions de vida de vaques, porcs i pollastres.

Aquesta moralització de la digestió és simultània a la creixent estetització de la cuina. Als restaurants per a les elits econòmiques no s'hi serveixen aliments, sinó que s'assisteix a una experiència amb connotacions estètiques. Es tracta, diuen, d'obres d'art que es mengen, com si a través de la boca fóssim capaços d'elevar-nos a les altures dels connoisseurs del gran art. En la sofisticada cuina d'avantguarda, el subjecte de l'experiència artística roman atrapat en la fase oral freudiana. L'exaltació paroxística de les simfonies papil·lars condueix a una veritable gastrofollia.

Entre estètica i ètica de la digestió ha de ser possible de trobar una posició intermèdia que eviti tant els fatus focs d'artifici de les papil·les gustatives com la intransigència moral que supedita el plaer de menjar a consideracions de justícia.

Aquest escenari de ficció científica suscita força inquietuds. Mentre que no ens fa fàstic menjar cadàvers d'animals, la idea d'ingerir carn produïda en un laboratori, amb teixit muscular que no ha estat animat per un cor que batega, sinó que és fruit d'un mer procés de reproducció cel·lular, no resulta engrescadora.

L'espectacularitat de l'hamburguesa in vitro no anuncia encara res, però ens posa en situació de pensar sobre com volem nodrir-nos. Mentre l'accés als aliments segueixi sent desigual i gran part dels nostres congèneres no disposin de prou nutrients per sobreviure, haurem de seguir parant l'ètica a taula. Tanmateix, no podem portar el pes de la moralitat en totes les nostres accions. Els àpats inclouen rituals que tal vegada recorden el bàrbar que fórem (i que sovint encara som), però que no poden ser sotmesos a consideracions de caire exclusivament ètic. Esclar que tenim motius de sobres per deixar de menjar carn, per posar fi a la ramaderia intensiva i al repartiment desigual de la riquesa i de les proteïnes en el món. En les actuals circumstàncies, convindria una difícil moderació espartana.

Però és possible examinar i legitimar tots els àmbits de la vida? ¿Cal que ens encomanem a l'èticament irreprotxable carn in vitro ? No podem seguir menjant com si els aliments arribessin sense màcula al nostre plat. Tanmateix, l'eventual solució representada per l'hamburguesa de Frankenstein, malgrat les seves bones intencions, topa amb costums i tradicions, de ben segur pecaminosos i justament per això humans, tan humans que només un poble d'àngels podria foragitar-los de la capa de la Terra.

stats