08/10/2011

On són els innovadors del futur?

4 min

Imaginem que miraculosament algú viatja en el temps des del 1970 fins a l'actualitat. Si li ensenyéssim un dels iPhones que Steve Jobs ha contribuït a crear, es quedaria atònit. En aquella època sí que s'imaginaven la comunicació sense fils ( Dick Tracy , Star Trek ), però mai s'haurien cregut que la informació de tot un món es pogués canalitzar a través d'un dispositiu de butxaca.

El viatger del temps bulliria d'emoció. Voldria saber quines altres meravelles tecnològiques ens hem inventat durant aquests últims 41 anys. Preguntaria si tenim colònies espacials a Mart, cotxes voladors, avions de propulsió nuclear ultraràpids i òrgans artificials. Voldria saber de quina manera els metges han aconseguit curar el càncer i la demència senil.

L'hauríem de fer tocar de peus a terra a poc a poc. No tenim res de tot això. Els avions no han canviat gaire des d'aleshores, ni tampoc els cotxes, ni les fonts d'energia, ni els electrodomèstics, ni les cases, ni els barris. Una persona nascuda el 1900 va començar la seva vida amb calesses i va morir quan els homes trepitjaven la Lluna, però aquestes últimes dècades no hem vist avenços tecnològics d'aquesta mena.

Diversos autors han abordat últimament aquesta desacceleració de la innovació. El 2009 Michael Mandel va publicar un article a BusinessWeek . Tyler Cowen va escriure un prestigiós llibre titulat The great stagnation , del 2010. L'autor de ciència-ficció Neal Stephenson acaba de publicar un article titulat " Innovation starvation " (La fam d'innovació) al World Policy Journal , i Peter Thiel, que va contribuir a crear PayPal i a finançar el Facebook, és l'autor de The end of the future, un escrit publicat a la National Review .

Aquests autors reconeixen que la innovació en l'àmbit de la tecnologia de la informació ha estat increïble. La robòtica també sembla progressar força a la vista del reduït nombre de treballadors que fan falta ara per fer rutllar les fàbriques. Però en molts altres sectors el ritme dels canvis s'ha alentit.

Com assenyala Thiel, viatgem a la mateixa velocitat que fa cinquanta anys, tant per terra com per aire. Depenem de les mateixes fonts d'energia. El 2009 Warren Buffett va fer una inversió de 44.000 milions de dòlars; era per a un ferrocarril que transporta carbó.

La Revolució Verda va incrementar la producció de cereals en un 126% del 1950 al 1980, però el rendiment ha augmentat només un 47% en les dècades posteriors. Les grans empreses farmacèutiques tenen en projecte molts pocs medicaments destinats a fer època, i estan retallant dràsticament els recursos dels departaments de recerca.

Si acceptem la tesi de l'estancament de la innovació, són tres les explicacions que semblen més convincents.

En primer lloc, la doble inflexió que caracteritza la corba del procés d'aprenentatge. Quan els investigadors escalen la primera muntanya de qualsevol problema, es pensen que ja en veuen el cim, però un cop hi arriben, s'adonen que les coses són més complicades del que creien. Han de tornar a la base i escalar una muntanya encara més costeruda. Ens trobem ara al punt més baix del cicle en tota mena de qüestions: genètica, energia, investigació sobre el càncer i Alzheimer. Hi haurà importants avenços, però no tan aviat com ens pensàvem.

En segon lloc, s'ha perdut la força de la utopia. Si mirem enrere i recordem les grans fires mundials dels Estats Units, o si pensem en els Laboratoris Bell en el seu apogeu, o en Silicon Valley als anys vuitanta i als noranta, hi trobem persones posseïdes per visions utòpiques. Imaginaven mons d'una perfecció absurda. Tenien la sensació que podien crear un món nou.

Eren deliris, sí, però uns deliris que servien d'inspiració.

Ara aquest utopisme ja no el trobem gairebé enlloc. Stephenson i Thiel assenyalen que la ciència-ficció està moribunda; el que es fa ara és distòpic, no serveix d'inspiració. Thiel afirma que l'ecologisme ha minat la fe en les sorprenents meravelles de la tecnologia.

Les institucions jurídiques i la cultura de la televisió per cable refreden l'entusiasme en castigar el fracàs sense pietat.

Els primers fracassos de la NASA es consideraven només uns passos en el camí cap a un futur gloriós.

El fracàs de Deepwater Horizon va desmoralitzar tota la nació.

En tercer lloc, no hi ha un xoc de cultures significatiu. Llegiu les necrològiques de Steve Jobs. Al llarg de la seva vida, va combinar tres xarxes d'idees: la contracultura dels seixanta, la cultura dels friquis dels inicis de la informàtica i la cultura del món empresarial nord-americà. Hi havia l'LSD, The Whole Earth Catalogue i l'exploració espiritual a l'Índia. I també hi va haver hores dedicades a construir una capsa per fer trucades telefòniques gratis.

La fusió d'aquestes tres xarxes d'idees va desencadenar una cascada d'innovacions que va donar lloc no sols a nous productes i estils de gestió, sinó també a un nou ideal de personatge: el capitost d'una gran empresa amb texans i samarreta negra de màniga llarga.

Abans els marginats s'ajuntaven, competien amb ferocitat i procuraven trobar una solució per a les seves incòmodes relacions amb la societat.

Les arrels d'una gran innovació no es troben només en la tecnologia, sinó que sempre se situen en un context històric més ampli.

Calen noves maneres de veure les coses. Com va dir Einstein: "No podem resoldre els problemes importants si pensem igual que quan els vam crear".

Si voleu ser el pròxim Steve Jobs i posar fi a aquest estancament de la innovació, potser hauríeu de començar pel hip-hop.

stats