Enguany, el premi Nobel de medicina i fisiologia és especialment significatiu per dos motius. Primer, per la transversalitat generacional dels guardonats, que demostra que la ciència avança sobre les bases de treballs previs que sovint no buscaven una aplicabilitat immediata. Segon, perquè reconeix un avenç clau en el camp de la medicina regenerativa, una aproximació biomèdica que permet tractar determinades malalties proporcionant al pacient un grup concret de cèl·lules funcionals. Les cèl·lules que es poden desenvolupar a partir dels treballs d'aquests dos científics són tan versàtils com les cèl·lules mare embrionàries, però sense el component ètic d'aquestes cèl·lules, atès que s'obtenen del mateix pacient, i a més un cop trasplantades no produeixen rebuig immunològic. Vénen a ser com la pedra filosofal de la medicina regenerativa.
