16/11/2011

El CoNCA, com un avió d'acudit

2 min

El CoNCA partia d'una idea bona: mirar d'evitar que les idees polítiques i partidistes incidissin en el repartiment de les subvencions del departament de Cultura. Però una cosa és que la idea fos bona i l'altra que ho fos la seva composició, que més aviat semblava el resultat d'una d'aquestes decisions típiques de l'administració en què, per acontentar tothom, s'hi posa una mica de cada. No ho puc evitar: aquest organisme sempre m'ha fet pensar en un d'aquests acudits d'avions en ple vol. Un dissenyador, un escriptor, una directora de cinema, un filòsof, una actriu de teatre, un poeta i una fotògrafa van en un avió i de sobte se'ls acaba el combustible. Segur que se'n podria fer un acudit, però ara per ara només en tinc el final: decideixen saltar tots menys una hostessa.

Per defensar la necessitat d'un CoNCA al marge dels interessos polítics no cal aplaudir la composició que ha tingut fins ara. Que hi hagi un professional de cada àmbit per decidir sobre la creativitat i l'interès de l'obra dels altres i repartir subvencions és una cosa ben absurda. Si al CoNCA decidien entre tots, més hauria valgut un consell de gent polifacètica, amb un cert criteri en tots els àmbits, que no pas un fotògraf aconsellant o decidint sobre literatura o una actriu sobre disseny. I si, per a cada àmbit, feien més cas de l'especialista de torn, encara pitjor, perquè no crec que un escriptor, per exemple, sigui més indicat per jutjar la creativitat literària dels altres que una perruquera o un cirurgià. Al contrari, és bo que un escriptor, una actriu o una cineasta tinguin una visió original de la literatura, les arts escèniques o el cinema, feta de les seves fílies i les seves fòbies personals. No se'ls pot demanar equanimitat, ni correcció política. Els vertaders talents creatius coincideixen rarament en una visió profunda, eclèctica i més o menys imparcial del seu àmbit. Em sembla que Picasso mai no hauria subvencionat Miró. Ni Miró Dalí. Ni Dalí Tàpies!

stats