21/12/2011

Goggle, per saber el que no sabem

2 min

Al Google s'hi poden trobar estadístiques més fines que les que han publicat alguns diaris, diferenciades per comunitats autònomes o per ciutats. He tafanejat una mica, a veure fins a quin punt els catalans busquem coses gaire diferents que, per exemple, els de Castella-la Manxa, però les grans xifres són similars arreu d'Europa: destaquen les xarxes socials. Però en cinquè o sisè lloc comencen a aflorar les diferències. A Catalunya, La Caixa apareix en cinquè lloc, i en canvi a Castella-la Manxa hi apareix el Marca . Els dinerets de cada dia contra el futbol madridista. També veig que a Catalunya TV3 supera en interès qualsevol altra tele, i que el Mundo Deportivo supera qualsevol altre diari. En canvi, l'interès per Pablo Alborán, Ortega Cano, Jennifer Lopez, Justin Bieber i Operación Triunfo és comú a tot arreu, i la cosa no canvia gaire en relació amb altres països, en què les variacions són de detall: aquí Ortega Cano i al Regne Unit el casament reial.

Ningú no avança gaires conclusions, com si ja fos prou informació el fet de saber coses com que Steve Jobs i les seves maquinetes se situen entre els primers temes arreu del món. Hi ha una primera conclusió que ens hauria d'alegrar. Com que busquem al Google el que no sabem, això vol dir que no sabem res de toreros i cantants, i encara menys de futbol, i que fem l'esforç d'interessar-nos per un programa de televisió de gran interès social que mira d'ajudar la gent a guanyar-se la vida cantant. En definitiva: el retrat d'un país culte, avançat i amb una forta personalitat diferencial.

Seria preocupant, en canvi, que els termes més buscats tinguessin gaire més nivell cultural, científic o social. Si Shakespeare és una consulta comuna és perquè ningú no sap qui és. Aquí podem estar tranquils: té més cerques l'Institut Joanot Martorell que no pas el nom de l'escriptor del Tirant .

stats