Temps perdut

Començo les vacances. M'ajec damunt l'herba i penso en els milions de catalans que també descansen, quantes hores perdudes, quants quarts d'hora sense produir. Fa uns dies el conseller Mas-Colell va dir que caldrà augmentar la productivitat i que els funcionaris hauran de treballar més, i quan va veure que s'estava embolicant una mica va aclarir que en alguns casos n'hi hauria prou amb un quart d'hora. Ho vaig trobar tan singular que des d'aleshores no paro de pensar en la mena de coses que un funcionari pot fer en un quart d'hora. En els meus temps de funcionari (he estat professor de llengua i literatura), la meva aportació a la comunitat gràcies a aquest quart d'hora més hauria pogut ser un comentari sobre algun poema de Pere Quart, i poca cosa més. En un quart d'hora un dermatòleg de la seguretat social pot cremar una berruga, un traumatòleg pot enguixar un braç, una administrativa pot enviar tres emails, un jardiner pot podar dos arbres mitjans, un conductor d'autobús pot fer tot Balmes i una patrulla dels Mossos pot detenir un lladre. Vist així, les vacances són milers de berrugues sense cremar, de braços sense enguixar, de lladres en llibertat i de poemes sense comentar. Va, quan s'acabin les vacances ens hi posem de veritat.