14/08/2011

Turisme de ficció

1 min

En un poble de la costa amaguen tresors al fons del mar perquè els turistes es capbussin i es dediquin a buscar-los. Però no us penseu que es tracta de tresors autèntics. No és que el bisbat de Girona hagi fet una contribució a la promoció del turisme en forma de calzes, crucifixos i arquetes d'or. El que submergeixen en aquest poble, a les profunditats protegides de les Medes, són àmfores de mentida i bijuteria de plàstic. Perquè els productes de la indústria turística són gairebé sempre ficcions, i al turista ja li està bé. Al turista li agraden més els poblats ibèrics o celtes reconstruïts i inventats que les ruïnes i els museus. Li agrada més passejar per la Rambla, on només hi ha turistes, que per la carretera de Sants, on només hi ha gent del país. Si navega pel Nil, no en té prou amb el que veu i amb la imaginació li agrada disfressar-se de Marc Antoni o de Cleòpatra. A Catalunya, bona part d'aquestes ficcions de mal gust les hem copiades d'altres països. I és que en aquest sector hi ha empresaris molt poc imaginatius, però si miressin de ser originals potser encara seria pitjor. Per a la promoció i destrucció del paisatge de muntanya serien capaços d'oferir la caça de rovellons de silicona.

stats