14/12/2011

Els turistes ens pispen Barcelona

2 min

Es veu que hi ha dies en què desapareixen més de cent rajoles gaudinianes del passeig de Gràcia. Als turistes els agrada tant Barcelona que se l'enduen a trossos.

Els turistes són rapinyaires de mena. De vegades s'enduen coses innocents: sorra de la platja, un palet de riera o una petxina. Però de seguida s'animen. Això és així des dels temps més remots, i no deu ser pecat, perquè fins i tot santa Elena se'n va anar a Terra Santa l'any 325 i en va tornar amb records tan increïbles com la Santa Creu, les restes dels Reis Mags i els 28 graons de la Santa Escala, procedent del palau de Ponç Pilat, que s'exhibeixen a Sant Joan del Laterà. És probable que la santa s'inventés totes aquestes troballes en un deliri de devoció i, amb elles, el record turístic. La Creu del Calvari va acabar repartida pels reliquiaris de tota la cristiandat, de la mateixa manera que les voreres del passeig barceloní es desintegren en rajoles que decoren cases d'arreu del món.

Des d'aleshores no n'hi va haver prou visitant un país: calia emportar-se'n un tros. Això és el que van fer els anglesos amb els frisos del Partenó, arrancats de mala manera de l'edifici, i els alemanys amb l'altar de Pèrgam, desmuntat pedra per pedra i tornat a muntar a Berlín. De manera que res a dir: si les nacions més cultes i avançades procedeixen d'aquesta manera, què hem de dir dels nostres turistes!

Fins i tot Malraux, abans de ser ministre de Cultura de França, va anar a Cambodja i va pispar uns relleus d'un temple khmer del segle X, però el van enxampar i el van expulsar del país. A més, encara és pitjor procedir a l'espoli del propi país, que és el que van fer uns espavilats amb els sepulcres gòtics dels comtes d'Urgell. Des del 1948 són al Metropolitan de Nova York, i ara es veu que en Mascarell els vol recuperar. Mentrestant, siguem generosos i regalem rajols d'en Gaudí. Només són còpies.

stats