Publicitat
Publicitat

Això tot just comença ara

Els somriures d’aquest matí a Madrid eren una mica impostats. L’Estat ha demostrat una cosa que ja sabíem: que té la capacitat operativa, saltant-se tots els procediments judicials, això sí, per aturar un referèndum. Però també temien que aquesta demostració de força tindria un preu elevat, que ara encara no eren capaços de calibrar. El silenci del PSOE és, en aquest context, molt significatiu. Rajoy, olorant el perill, va convocar els líders constitucionalistes a la Moncloa.

Però el cop d’aquest matí no vol dir, ni molt menys, que l’Estat hagi guanyat la partida, que tot just ara comença. D’entrada el dia 1 d’octubre l’Estat encara es pot tornar a trobar amb col·legis electorals oberts i gent fent cua per votar. Aquesta imatge, ara mateix, seria letal per als seus interessos. El Procés és un escenari canviant, i el que fa uns mesos es veia com una derrota, repetir un 9-N, en un context de repressió com l’actual pot ser una gran victòria. Hi haurà qui dirà que la Generalitat ho ha fet malament perquè no ha imposat el control sobre el seu territori, però aquesta opinió no té en compte el principi de realitat, que avui s’ha fet evident per a totes dues parts.

Perquè tot i que el moviment independentista s’ha bastit sobre la idea del desbordament per curtcircuitar l’Estat, és a dir, una via ràpida que no és descartable, també hi ha una altra possibilitat, que és una via més lenta, que es basi en una deslegitimació més gran de l’Estat i en un eixamplament de la majoria social a favor de la independència. Dit de forma resumida: l’independentisme ha rebut un bany de realitat, però té més arguments que mai, ja que s’ha visualitzat de forma clara que l’autogovern no és un dret sinó una concessió de Madrid. La clau és com el cos sobiranista digereix els fets d’avui: si és capaç de convertir el cop en l’inici d’una mobilització a gran escala i a llarg termini, serà el principi de la victòria. Si ho percep com una derrota, a més d’un error (el desequilibri de forces entre l’Estat i la Generalitat és massa gran), serà el primer pas cap a la desfeta total.

Perquè més enllà de l’1-O, Rajoy encara no ha respost una qüestió pertinent: què passa si després de la repressió, la suspensió de l’autonomia, la detenció dels sediciosos, etc, a les pròximes eleccions guanyen els independentistes? Ni PP, ni Cs ni PSOE tenen ara mateix una resposta convincent. Potser perquè no n’hi ha cap.

Etiquetes