04/02/2011

Àngel Ros agafa força com a relleu de José Montilla

4 min
PSC, Martinez-Sempere

Barcelona.Seria difícil trobar precedents d'una conferència d'un alcalde de Lleida a Barcelona que hagués generat tanta expectació com la que ahir va protagonitzar Àngel Ros. I evidentment això és així perquè des de la desfeta del PSC el 28-N molts han descobert que a la capital del Segrià tenen un alcalde amb tots els números per arrasar i convertir-se en un dels grans noms de la nit del 22 de maig. Ros és ara mateix un dels noms que generen més consens entre tots els sectors del partit per substituir José Montilla com a primer secretari al congrés de la tardor. I llegit en aquesta clau, l'acte d'ahir al Fòrum Europa Tribuna Catalunya va ser una autèntica demostració de força, un aquí estic jo per al que calgui i si hi ha algú millor que ho digui.

Per començar va ser presentat pel mateix Montilla com un dels "líders dels socialistes catalans". I per continuar només calia fer una petita llista d'assistents: Joaquim Nadal, Miquel Iceta, Rocío Martínez-Sempere, Montserrat Tura... En tercer lloc calia estar atent als esments del mateix Ros (a Josep Maria Sala, per exemple). Tot plegat l'assenyalava com un dels pocs dirigents socialistes que poden fer de pont entre les diferents sensibilitats: entre més catalanistes i menys (és amic de Sala i de Manuel Bustos), entre més esquerrans i menys (tot i que a ell se'l situa en posicions més aviat moderades, massa conservadores per alguns), entre creients i no creients (ell ho és, però sense fer-ne ostentació, com Montilla) i fins i tot pot fer de nexe generacional entre la vella guàrdia i el New PSC . Bon coneixedor de tota aquesta situació, Ros no va dubtar ahir a declarar-se en "disposició activa" per assumir qualsevol responsabilitat a dins del partit. "Em veig col·laborant amb la direcció del partit fins al nivell que la direcció i els militants vulguin passat el congrés", va dir.

"No presentaré candidatura"

És veritat que hi ha altres noms que també generen un cert consens, com el de Joaquim Nadal o Miquel Iceta, però aquests dos tenen el handicap d'estar associats a una fórmula perdedora, el tripartit, mentre que Ros pot ser, després de les eleccions del maig, un dels alcaldes catalans amb més suport popular. "Jo ara només estic centrat en les eleccions a Lleida -va explicar el mateix Ros al diari ARA- i el dia 23 de maig tampoc presentaré una candidatura". Ara bé, Ros sap que no està en condicions de fer aquest pas en solitari perquè no compta amb suports clars a dins de l'aparell ni cap grup més o menys organitzat al darrere. La possibilitat seria una altra: que el seu nom sorgís en el debat entre sectors com la persona més adient per pilotar el partit. En aquest cas la seva resposta seria la següent: "Per fer què?" És a dir, Ros només farà el pas si té prou marge d'actuació i pot, per exemple, marcar perfil respecte al PSOE amb un PSC "amb una veu pròpia" a Madrid, sigui quina sigui la fórmula finalment escollida. L'objectiu seria disputar el centre polític a CiU.

En tot cas, sembla evident que després del congrés de la tardor l'alcalde de Lleida tindrà més pes específic a dins de la direcció del partit. Ara forma part de l'executiva (i no es perd cap reunió, com sí que passa amb les de la federació de Lleida), però sense tenir cap responsabilitat concreta. Ell i molts altres alcaldes estan cridats a ocupar els llocs claus.

Per això, al marge de la figura de Ros, cada vegada s'estén més la convicció dins del partit que el pròxim primer secretari ha de ser un alcalde, algú que hagi vist revalidat el seu lideratge a les urnes, i que per tant tingui autoritat moral per conduir el partit fins a les pròximes eleccions i pilotar el procés d'elecció del candidat que hagi d'enfrontar-se a Artur Mas. De fet, hi ha hagut altres alcaldes, com el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que també ha mostrat la seva disposició a ocupar la responsabilitat més alta a dins del PSC. Tot i així, el 22 de maig caldrà estar atents a uns resultats que tindran una lectura en clau interna del PSC. Seran, de fet, una mena de primàries de les quals pot sortir el pròxim primer secretari. En aquest sentit caldrà seguir de prop els resultats d'alcaldes com Pere Navarro (Terrassa), Núria Marín (l'Hospitalet de Llobregat), Joan Ignasi Elena (Vilanova i la Geltrú), Jordi Serra (Badalona), Manuel Bustos (Sabadell), Josep Mayoral (Granollers), Jordi Aymamí (Igualada) i Iolanda Pineda (Salt).

Moviments precongressuals

Mentrestant, continuen els moviments precongressuals. Membres de l'anomenat sector catalanista (que suspiren per captar Ros) faran públic els pròxims dies un manifest programàtic per obrir el debat de manera extraoficial. I el col·lectiu Nou Cicle, que encapçala l'exprimer secretari Raimon Obiols, farà un acte el pròxim 22 de febrer.

Per la seva banda, l'anomenat New PSC , que denomina els dirigents que ronden la quarantena d'anys i que, més enllà de les diferències ideològiques, comparteixen la necessitat d'obrir el partit a la societat i realitzar un canvi generacional, també ha preparat un manifest que aposta per superar d'una vegada les lluites entre faccions.

stats