El PSC va decidir pujar a l'autobús del dret a decidir sense assumir les conseqüències que comportava un pas d'aquesta envergadura, i ara busca la manera de fer marxa enrere sense que es noti. Aquesta és la missió que li han encarregat a Miquel Iceta, l'home que ja va advertir del perill d'adoptar el llenguatge de l'adversari ( dret a decidir com a eufemisme de dret a l'autodeterminació ), i que ara ha de dissenyar un pla per saltar d'un autobús en marxa amb el mínim dany possible. No és una bona notícia per al procés, però també és cert que a mesura que s'avança cap a l'hora de la veritat els equilibrismes dialèctics són cada vegada més difícils.
Fins i tot Celestino Corbacho va demanar ahir claredat al PSC. Quin és l'origen de l'embolic? Per Pere Navarro i el New PSC el dret a decidir és el dret a fer una consulta pactada. Però per la resta del món mundial (incloent-hi PP i PSOE) és assumir que Catalunya és sobirana per decidir el seu futur. Són coses molt diferents. I ara, Iceta, arregla-ho.
