EL MEU CONVILATÀ Joan Garí té una novel·la, titulada La balena blanca , que té un argument molt estimulant: a un capitost del PP valencià que de jove havia tingut vel·leïtats intel·lectuals li diagnostiquen un càncer terminal, i això el fa adonar-se de la impostura que ha estat la seua vida. El personatge, Víctor Vidal, recorre un viacrucis interior que el porta a reviure els moments de baixesa que van determinar el seu ascens fulgurant cap al no res. He recordat aquesta història veient en directe la revolta dels periodistes de Canal 9 contra els seus superiors, veient-los la cara il·luminada i plena d'orgull a la pantalla, el timbre segur de les seues veus anunciant la veritat tantes vegades amagada, i em puc imaginar la sensació d'alliberament interior que han experimentat.
Els periodistes ens sabem les nostres misèries. Els límits morals de cadascú. Com una petita renúncia avui pot ser l'avantsala de la total denigració demà. I també coneixem el preu d'enfrontar-te al poder. La soledat. La por. Veient-los aquests dies he vist com la vida els ha presentat en safata una oportunitat d'or per redimir-se, per expiar els pecats i rentar-se amb l'aigua beneïda del periodisme veraç. Algú podria pensar que és injust que aquest moment de glòria recaiga precisament en aquells que més havien descendit en els esglaons de la dignitat, i que altres companys ho mereixien més. Però no tenen en compte que la catarsi que està vivint el poble valencià no seria possible si no fóra perquè en són ells, precisament ells, els protagonistes.
