Publicitat
Publicitat

OPINIÓ EXPRÉS

Carlos Fabra, l'últim cacic

La família de l'expresident de la Diputació de Castelló ha controlat la província amb mà de ferro durant més d'un segle

Parlar de Carlos Fabra a Castelló és parlar de poder. La frase "això ho he parlat amb Fabra" tenia més valor que la firma d'un notari, era sinònim que allò anava endavant sense importar tràmits ni burocràcia. Fabra era l'oli que greixava la maquinària del poder del PP a la província, on, a més de fer negocis (desenes i desenes de poliesportius, equipaments municipals, milers de subvencions a repartir, etc) la Diputació executava una cruel política d'asfixia cap als ajuntaments rebels, els no dominats per ell. Aquest va ser el cas de Benicàssim, per exemple, durant un temps, o d'Onda. Al final aquests dos municipis van caure a la seva xarxa.

Fabra era important per dues coses: perquè dominava el "mercat interior" (el somni de fer de Castelló una mena de Florida valenciana, amb aeroport i macrocomplexos de l'estil Marina d'Or) i tenia els contactes que obrien les portes dels ministeris a Madrid. Desbloquejar traçats amb Foment o accelerar permisos eren la seva especialitat. Fins i tot va aconseguir que Orpesa es convertís en lloc d'estiueig de la família Aznar als anys 90 en un xalet cedit per un important empresari de la ceràmica. El sistema estava muntat de manera que tot passava per ell: els diners i la política. Ell decidia alcaldes i caps de llista, va col·locar la seva filla Andrea de diputada a Madrid ("Que se jodan!" va dir l'ínclita Fabra parlant dels aturats al Congrés). El súmmum de la influencia va ser la maniobra per saltar-se totes les llistes d'espera a la sanitat de Madrid quan el seu gendre Juan José Güemes era conseller de Sanitat, per fer-se un transplantament de fetge.

En el fons Fabra s'ha limitat a fer el mateix que els seus antecessors: exercir de cacic. Des de finals del XIX, quan Victorino Fabra, àlies agüelo pantorrilles, va ocupar el càrrec per primer cop fins a set membres de la família ho van fer després d'ell. Victorino és l'oncle-avi de l'actual Fabra, que va heretar el càrrec del seu pare Carlos Fabra Andrés. Ja podia haver-hi govern progressista o conservador, democràcia o dictadura, república o monarquia, a Castelló sempre hi han manat els Fabra. Curiosament, un altre Fabra que no te cap relació familiar amb el clan, Alberto, és ara president de la Generalitat i el que haurà de pagar políticament per l'escàndol. Però el pes de la història és molt gran, i és difícil que el PP de Castelló es desmarqui clarament de qui ha estat el seu líder espiritual i material durant dècades. A última hora el PP és ara una marca a la baixa, i Fabra ha estat sinònim de poder i negocis durant un segle. I de segur que l'últim cacic no els ho posarà fàcil als que el vulguin enterrar abans d'hora.