El fenomen Fabra no s'ha de relacionar amb l'explosió de la corrupció al País Valencià dels darrers anys. Respon a una dinàmica pròpia amb arrels històriques, la de la creació d'una província que ha crescut i s'ha desenvolupat una identitat diferenciada a l'ombra d'un clan que hi ha controlat tots els ressorts del poder. Per entendre-ho cal ser conscient de l'enorme salt que va experimentar Castelló des de finals del XIX, amb el cultiu de la taronja, fins a la consolidació de la indústria taulellera als anys 60 i l'explosió de la construcció residencial de finals del segle XX. Molts diners per a una població de mig milió d'habitants que, a través dels Fabra, va decidir mirar cap a Madrid en lloc de cap a Barcelona o València. I festejar els Aznar-Botella amb esperit de súbdit agraït. I els súbdits, al final, sempre perden.
