A Espanya la paraula 'nació' està tan sacralitzada que quan els textos legals es refereixen a l’única legítima i existent, és a dir, l’espanyola, la posen en majúscula. Per això quan algú la fa servir per referir-se a una altra realitat, posem per cas la catalana, la solen posar entre cometes –cal llegir-la també amb el típic gest d’alçar les mans i fer anar amunt i avall el segon i el tercer dit de cada mà–, per incidir en el fet que és una cita literal d’algú que s’ha begut l’enteniment. Això és precisament el que fa la portada d''El Mundo' d’aquest dimarts amb el titular “Mas convoca la 'nació' el 27-S com a 'últim recurs'”. Al pobre José Luis Rodríguez Zapatero n'hi van ploure de tots colors quan va dir en el Senat el 2004 que el concepte de 'nació' era un dels més “discutits i discutibles” per la ciència política. I al País Valencià els blaveros tenen una espina clavada amb el text que acompanya la primera traducció d’Ausiàs March al castellà, obra de Baltasar de Romaní el 1539, i que afirma que l’autor, a més de ser un “famosíssimo philosofo y poeta” és un “caballero valenciano de nación catalán”. Però com gairebé sempre, cal recórrer a un altre clàssic, Joan Fuster, per concloure que “ni l’Esperit Sant ni vostè ni jo, ni Don José Ortega y Gasset sabem què és una nació”. Això sí, les unes van en majúscula i les altres entre cometes.
Àlbum de titulars
Fátima Báñez, ministra de Treball, a 'El Mundo': "Mas és com Tsipras, sap que no pot complir el que promet".
