ELS PRIMERS MESOS de la Guerra Civil un empleat del Banc de Castelló anomenat José Nácher va anar tota una nit en bicicleta per endur-se els valors estalviats de moltes famílies, davant la possibilitat que el govern de la República els confisqués per finançar les despeses militars. Després de la guerra, Nácher va ser reclòs en un camp de concentració i va ser gràcies a l'aval d'una d'aquelles famílies, que tenien un calze en una caixa de seguretat, que va poder sortir en llibertat. Però quan va voler tornar al banc no només li van negar el lloc de treball, sinó que mai li van reconèixer els 16 anys que hi havia treballat. El van esborrar dels arxius.
Aquesta és una de les històries aplegades per Maribel Peris, una de les fundadores del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, en un volum ple de testimonis que recreen el patiment dels perdedors del conflicte i que han sortit a la llum 75 anys després. Aquest grup va començar a fer entrevistes l'any 2004 davant l'evidència que la generació de la guerra i la postguerra estava desapareixent, en un procés que alimentava l'amnèsia sobre la qual es va bastir la Transició. Gràcies a ells coneixem el drama que van suposar els bombardejos navals, la solidaritat dels veïns per construir refugis, la misèria moral dels que van canviar de bàndol… I tota aquesta feina desinteressada, que posa la llavor d'un futur millor i més digne, es va fer quan el País Valencià vivia en plena borratxera immobiliària i de corrupció.
