Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Independència sense guerra d'independència

EL PROFESSOR Josep Fontana, sens dubte una ment privilegiada, ha declarat en entrevistes a TV3 i Eldiario.es que "la independència només s'aconsegueix amb una guerra d'independència". És una reflexió interessant feta des d'un coneixement profund de la història d'Espanya i difícilment rebatible. Fontana sosté que Espanya no deixarà marxar una part d'ella mateixa, la més productiva econòmicament, a més a més, sense presentar batalla només perquè, ai las, així ho vol la voluntat popular. Això és desconèixer la natura d'Espanya i, com a valencià que està en permanent contacte amb la manera espanyola de veure la realitat, puc donar fe que és així. Almenys ho intentaran.

Quina és, doncs, la gràcia de l'experiment català? Doncs que, tal com ha expressat el president Mas des de l'Índia, intenta una secessió incruenta, en el marc europeu, amb cap més arma que la mobilització col·lectiva i, fins i tot, amb un punt festiu (diguem-ne naïf, si voleu) capaç de desarmar l'adversari igual que el pacifisme gandhià va curtcircuitar l'Imperi Britànic. Quan es diu que no hi ha exemples ni precedents vàlids, no es diu tant per Catalunya com per Espanya, que, recordem-ho, va ser capaç de cometre la bogeria d'entrar en guerra amb els Estats Units per Cuba. De l'opinió de Fontana, però, n'hem de treure una lliçó: l'objectiu és la independència sense guerra, però difícilment s'assolirà si no s'està disposat a fer alguna mena de guerra. Sense armes, això sí.