GEOGRAFIA POLÍTICA
Misc 11/11/2016

El nou govern de Rajoy, el més mesetari de la democràcia

El madrilenyisme dels governs espanyols ha anat en augment des del 1978 fins a arribar a l’últim de Rajoy

i
David Miró
3 min
L’executiu de Rajoy, el més mesetari de la democràcia

BarcelonaDe Guindos, De Cospedal, Méndez de Vigo y Montojo, Sáenz de Santamaría, De la Serna, Báñez, García Tejerina... Els cognoms del nou govern Rajoy tenen ressonàncies entre aristocràtiques i de Castella la Vella. Només hi ha una catalana, Dolors Montserrat, i cap valencià o balear. Fins i tot no hi ha cap basc. Una anàlisi més detinguda mostra que dels 13 ministres quatre són nascuts a Madrid, però que fins a nou han tingut, al llarg de la seva vida, alguna vinculació professional amb la capital espanyola. ¿És aquest el govern més mesetari de la democràcia? Li formulo la pregunta a la persona que millor me la pot respondre. Joan Rodríguez Teruel és un investigador català, professor a la Universitat de València i autor de Los ministros de la España democrática (Madrid, 2011), l’estudi més ampli que existeix sobre el perfil dels ministres. “La resposta és sí. Però no ens ha d’estranyar. El pes de Madrid com a centre d’extracció d’elits no només no s’ha reduït amb la democràcia sinó que s’ha exacerbat des del 1978”, respon Rodríguez.

Una ullada a les dades recopilades per l’especialista ens ho confirma. Un de cada tres ministres és directament nascut a Madrid, una mica més del 50% han estudiat a Madrid i si aprofundeixes una mica més resulta que dos de cada tres han passat abans per Madrid, és a dir, hi han desenvolupat alguna activitat.

I si ens volem fixar només en el lloc de naixement, entre Madrid i les Castelles sempre han copat gairebé la meitat dels ministeris, el sud ha mantingut una quota de representativitat estable (entre el 15% i el 20% excepte amb Zapatero, que es va disparar al 27,5%), mentre que el Mediterrani (amb l’Aragó) tenia un pes similar fins que amb Rajoy pràcticament ha desaparegut. Hem de tenir el compte, però, que amb aquest criteri ni Jorge Fernández Díaz, ni José Montilla ni Celestino Corbacho comptaven com a catalans perquè són nascuts fora. Per afinar més, Rodríguez Teruel també fa servir altres criteris, com ara on han sigut elegits. Però tot i així no hi ha color. La desproporció entre el pes demogràfic i econòmic de l’eix mediterrani i la seva quota de poder ministerial és molt acusada. El resultat és que el govern espanyol és cada vegada més madrilenyocèntric, i això té efectes polítics ben clars.

L’executiu més mesetari de la democràcia

Ciutat d’alts funcionaris

“Per esdevenir alt càrrec de l’administració tard o d’hora has de tenir una plataforma a Madrid. Jo veig a València com els meus millors alumnes se’n van cap a Madrid per intentar entrar en els cossos funcionarials, mentre que a Catalunya això no passa”. Segons Rodríguez, doncs, Madrid xucla talent de la resta del territori. És la mateixa tesi que defensa el gallec Oscar Pazos en un altre llibre imprescindible per entendre aquest fenomen: Madrid és una illa (Los Libros del Lince, 2013).

Però això deu passar també en altres llocs com França, no? “No. A França, gràcies a l’acumulació de càrrecs, continua sent molt important el lligam amb el territori. I a la Gran Bretanya els ministres solen ser parlamentaris i, per tant, d’orígens diversos”.

La conseqüència directa és que quan els periodistes diem Madrid per referir-nos al govern i l’administració central, no anem desencaminats. La capital s’ha convertit en una bombolla amb gent que estudia per ser diplomàtic (Alfonso Dastis), advocat de l’Estat (Soraya Sáenz de Santamaría), lletrat de les Corts (Méndez de Vigo), tècnic comercial de l’Estat (José Manuel Soria)... Rodríguez explica que aquests funcionaris no són ideològicament neutres: “Tenen un biaix conservador, volen mantenir l’ statu quo i frenar qualsevol reforma”. Per això és tan difícil fer reformes, fins i tot quan els ministres o el president volen. “Foment és un exemple clar de la influència dels grans funcionaris a l’hora de definir les prioritats del govern en les infraestructures”, explica. Però avisa: “No és que els partits hagin copat l’administració, són més aviat els funcionaris els que han sigut cooptats pels partits pels seus coneixements”.

El resultat final és que els alts funcionaris formats a Madrid són els que remenen les cireres dins dels partits i al govern. Espanya, des d’aquest punt de vista, seria una tecnocràcia centralista i conservadora. I el seu idioma oficial no seria l’espanyol, sinó el madrileny.

stats