Publicitat
Publicitat

L’exemple de la Transició

Del laberint on sembla ficat el procés sobiranista només se’n pot sortir amb grans dosis d’intel·ligència emocional, és a dir, capacitat d’entendre l’altre i de crear espais de confiança compartits a partir dels quals construir un projecte comú. I això no és incompatible amb l’existència d’una certa tensió narrativa entre els diferents actors en joc. L’exemple més clar que em ve al cap és el de la denostada Transició. Amb tots els defectes que es vulgui, la Transició va ser possible perquè dos personatges com Suárez i Carrillo es van posar d’acord en el que era essencial, fent renúncies doloroses, però mantenint un perfil diferenciat. Espanya va poder. Per què Catalunya no?

RE