Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Mariano, el pitjor enemic d’ell mateix

El president és víctima d’una lectura errònia del 26-J

Mariano Rajoy sempre ha triomfat fent, precisament, de Mariano Rajoy, i si a un conservador com ell aquesta estratègia sempre li ha funcionat és molt difícil que la canviï perquè aniria en contra de la seva pròpia natura. Després del seu discurs, però, la sensació predominant és que potser Rajoy s’ha convertit ara en el seu pitjor enemic. El president en funcions va semblar víctima d’una lectura errònia dels resultats del 26-J, en què els ciutadans li van fer guanyar 14 diputats (de 123 a 137), però el van deixar a una distància sideral de la majoria absoluta (176). L’acord amb C’s i CC, que el situa en els 170, encara el va reafirmar més en el seu convenciment que no hi ha alternativa a un govern presidit per ell, i això el va fer adoptar un to perdonavides que els grups de l’oposició van interpretar com un xantatge en tota regla amb l’excusa de la repetició electoral i el procés català.

Rajoy no ha entès que el context polític l’obligava a fer concessions i gestos, a intentar seduir els que són els seus adversaris polítics tradicionals del PNB i del PSOE, i refermar els llaços amb els nous socis de C’s. Però Rajoy, una persona molt poc empàtica i amb dificultats per posar-se en el lloc de l’altre, considera que ell no ha de fer cap esforç i que els altres s’han de limitar a aplicar la seva lògica. No veu que al davant hi té 180 diputats als quals no va donar cap motiu per donar-li suport, un error que, a mitjà termini, pot comprometre seriosament la seva continuïtat política.

El front territorial basc

El malestar va ser evident en les files de Ciutadans, tot i que Juan Carlos Girauta es va esforçar per no fer-lo del tot explícit, però el més simptomàtic va ser el discurs del portaveu del PNB, Aitor Esteban, que va anunciar que al president espanyol se li acabava d’obrir un altre front territorial a més del català, és a dir, el basc. El catàleg d’adjectius d’Esteban per qualificar el discurs de Rajoy va ser extens i variat: “Ranci”, “sorprenent”, “preocupant”, “irresponsable”... La cirereta la va posar el diputat de Nova Canàries adscrit al grup socialista, Pedro Pacheco, que va dir que era “el pitjor discurs” que li havia sentit mai a Rajoy. Albert Rivera haurà de fer molts equilibris aquest dimecres per no ser el gran perdedor del debat.

I és que el to prepotent i agressiu va ser continuat després pel portaveu popular, Rafael Hernando (el senyor que va dir que la República havia provocat “un milió de morts” i que va intentar agredir Rubalcaba), que es va mostrar sorprès per la reacció crítica de C’s i va acusar directament el PSOE de ser el responsable d’unes eleccions el dia de Nadal si Rajoy no sortia investit. Hernando va demostrar que el PP no ha canviat ni un gram l’últim any la seva cultura política.

Acord PSOE-Podem

En aquest context Pedro Sánchez va respirar alleujat perquè ho té fàcil per mantenir-se en el no, però atenció, perquè si l’onada anti-Rajoy creix, apareixerà l’altra cara de la moneda: la possibilitat d’un acord PSOE-Podem. Previsiblement, Iglesias es dedicarà aquest dimecres a inflar el globus d’un govern d’esquerres (atenció al discurs d’Homs també). Des del seu escó, Pedro Sánchez tornarà a veure’s en el centre de la tempesta per culpa, ara, de la malaptesa de Rajoy.

PUBLICITAT
PUBLICITAT