Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

El PSC i la flor i nata de l'espanyolitat

S'EXPLICA QUE EL 1876 Antonio Cánovas del Castillo, cansat després de moltes hores de debat sobre com s'havia de definir la nacionalitat hispana, va dir una frase que es faria cèlebre: "És espanyol aquell que no pot ser una altra cosa". En realitat, la majoria d'espanyols ho són perquè no poden ser una altra cosa. Per això sempre he pensat que els espanyols que ho són per convicció, els que mereixerien ser tractats com la flor i nata, com l'essència, com l'elit i l'avantguarda de l'espanyolitat, són els que, podent triar un projecte nacional alternatiu, han decidit sumar-s'hi conscientment. Per entendre'ns, té molt més mèrit i és més autèntica l'espanyolitat de Pere Navarro que la de José María Aznar.

Això, però, a Espanya no ho veuen així. En una ocasió, Miquel Iceta va recordar en un congrés del PSOE que ells (el PSC) hi eren per voluntat pròpia. Aquest comentari va provocar una onada de reaccions indignades dels barons . Iceta, justament, pretenia remarcar que ells no en tenien cap obligació i que si participaven en el projecte comú del PSOE era per convicció ideològica.

El problema és que els espanyols no accepten que algú pugui ser una altra cosa. I així, en lloc de premiar el que tria ser espanyol, el penalitzen i li pengen l'etiqueta de sospitós, que és el que sempre seran Pere Navarro i el PSC. Cánovas, per cert, també va dir una altra frase cèlebre i exemplificadora: "Per acabar amb la insurrecció a Cuba només calen tres bales: una per a Martí, una per a Maceo i una per a Gómez".