Publicitat
Publicitat

Shakespeare i els socialistes

Ara que per fi el PSC s'ha aclarit i ha decidit autoexcloure's del procés de la consulta abans del que s'esperava, el dilema dels crítics adopta un to shakespearià: marxar o no marxar, aquesta és la qüestió. I si ho fas, com ho fas? Del tot o només a mitges? Els crítics tenen el cor dividit perquè consideren que ells representen el veritable PSC, però també han d'assumir que estan en franca minoria, i que fins a cert punt continuar la batalla interna té alguna cosa de deslleial, de gent que no accepta la correlació de forces. Des d'aquest punt de vista quedar-se per fer-li la guitza a Navarro pot acabar sent contraproduent, mentre que qui marxa fa un acte de dignitat i valentia. Però a fora fa fred i, com demostra l'experiència d'Ernest Maragall, el marge de maniobra és reduït. Aquí el càlcul serveix de poc. Al final cal decidir amb el cor a la mà.