09/06/2015

Pedagogia municipal

1 min

La política municipal sempre és una font de maldecaps per als dirigents dels partits que ocupen els despatxos de les seus centrals. El retrat dels pactes finals mai acaba de correspondre exactament amb els seus desitjos ni amb la coherència del seu discurs. I potser és bo que sigui així. La democràcia és una fórmula que permet governar la complexitat, i que no es pot reduir sempre a unes directrius determinades. No sempre està justificat que governi la llista més votada (el cas d’Albiol és de manual), ni sempre és la millor solució un govern estrictament sobiranista o un de solament d’esquerres o un front anti-PP. Cada cas demana una recepta diferent i cal anar amb molt de compte a l’hora de llegir els resultats. Perquè cada pacte sí que ha d’obeir a una lògica interna i ha de ser coherent en ell mateix si vol ser entès per la ciutadania. Partint d’aquesta premissa, el resultat global ha de ser forçosament multicolor, variat i calidoscòpic. I, per tant, una escola de pedagogia i realisme per als temps convulsos i decisius que s’acosten.

stats