Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Sobre la dificultat del periodisme polític

El periodista, per tant, és com un monjo samurai, que es mou per uns interessos diferents dels de la resta de ciutadans, i busca sobretot una cosa: la veritat

El panorama polític català està certament remogut aquests dies, amb missatges contraposats i arguments creuats al voltant de la llista civil. I és justament en aquest escenari quan, davant del perill de ser intoxicat per uns o altres, el periodisme polític és més valuós que mai, però alhora també és més difícil que mai perquè els informadors estan en el punt de mira i són objecte de múltiples pressions. Els lectors poden preguntar-se amb raó: qui em diu la veritat? Als meus alumnes els solc dir que ser periodista representa, en certa manera, apartar-se de la societat, ja que sense una mínima distància és impossible poder-la explicar bé. I que això vol dir renunciar a qualsevol mena d’activisme polític, i fins i tot a explicitar opinions públiques que puguin qüestionar la nostra imparcialitat. El periodista, per tant, és com un monjo samurai, que es mou per uns interessos diferents dels de la resta de ciutadans, i busca sobretot una cosa: la veritat. Aquest és l’activisme del periodisme, és la nostra aportació per millorar la societat, ja que sense informació verídica no hi ha democràcia possible. I la nostra carrera sempre serà una lluita aferrissada per mantenir la credibilitat. Per tant, al lector només li donaria un consell: desconfiï del periodista que es posiciona massa, perquè o bé no està fent bé la seva feina o bé no és periodista.