Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Tot això ho fem per vosaltres

EL PRIMER RECORD relacionat amb la política que guarde és el d'una visita d'uns joves reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia, a Borriana l'any 1976. Jo devia tenir tres anyets (a la foto no en dec tenir molts més), i em va quedar gravada a la memòria la gentada congregada davant de l'Ajuntament, la parella saludant des del balcó, i la sensació difusa que aquell era un moment històric, una celebració popular del retorn de la democràcia de la mà d'uns monarques que representaven el final del règim franquista. El meu pare em va pujar al seu muscle perquè fos testimoni privilegiat de l'espectacle, mentre ell renunciava a millors vistes en benefici del seu fill encara ignorant d'aquestes coses i del que vindria després.

Amb el temps he comprovat que aquesta dèria dels pares per portar els fills a esdeveniments històrics és una constant, un impuls irrefrenable. Molts avis d'avui dia encara recorden la proclamació de la República o una visita de Macià al seu poble, de bracet dels seus pares. De la mateixa manera que tant a la gegantina manifestació de la Diada del 2012 com a la Via Catalana del 2013 els nens ocupaven un paper central, eren els autèntics protagonistes, els dipositaris de l'esperança, una manera de dir: tot això ho fem per vosaltres, i algun dia ho recordareu.

Després d'aquella visita tinc altres records, com la dimissió de Suárez o el cop d'estat del 1981. Però res, res pot igualar l'emoció d'una multitud unida per una causa, agermanada per una promesa de futur.