Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

El do de la Paraula Correcta

La comunicació sempre té una part de misteri. Un podria pensar que una persona culta, que ha llegit molt i acumula grans quantitats de coneixements, sempre tindrà més recursos que una altra. Però aquesta fórmula matemàtica no funciona. La meua experiència és que per molts volums que hages devorat hi ha moments puntuals en què una situació et supera i et quedes sense respostes i amb un risc evident de vessar-la.

Per contra hi ha persones especials, que saben amb exactitud quina paraula dir a cada moment, amb quin èmfasi i amb quina cara. Persones que et reconforten només amb un gest, amb una mirada. Que saben quan s'ha d'abraçar a algú que ho necessita però no ho verbalitza i quins mots cal xiuxiuejar-li a cau d'orella per alleujar-la. Persones senzilles en molts casos, però avesades al contacte humà i que dominen el difícil art de la gramàtica relacional i emocional quan van mal dades. Aquests exemplars, pels quals professe una gran admiració (i enveja, per què no dir-ho) són més fàcils de trobar als pobles menuts, on el dia a dia es desenvolupa a una escala més humana, més igualitària i més solidària.

Algú potser ho voldria rebaixar i dir que d'això se'n diu saber quedar bé, i que és la cosina germana de la hipocresia. Quin greu error! Si estic en una circumstància en què els ulls enrogeixen i la gola s'ennuega, quan qualsevol frase pot sonar buida, banal, de pur compromís, donaria qualsevol cosa per tenir el do diví de la Paraula Correcta, per saber correspondre amb el grau d'empatia exacte, posar-me en el lloc de l'altre i encertar la tecla que li ha de fer vibrar el cor o, simplement, fer-li reconèixer aquella aroma que desprèn el valor d'una amistat veritable.