Publicitat
Publicitat

De la flexibilitat en política

Els partits polítics han de fer compatibles dues tensions: la que els empeny a ocupar com més espai polític millor i la que els demana mantenir de portes endins una mínima coherència ideològica, és a dir, que tothom se senti còmode. I com passa amb els músculs humans, la flexibilitat té un límit, i un excés d’elasticitat ideològica pot acabar provocant un esquinç, una elongació o, fins i tot, una ruptura de fibres. El bon polític ha de saber en quin moment pot créixer i augmentar la bossa de votants, i quan ha de tancar les portes per evitar fuites i mantenir la coherència interna. I encara més: saber quan el cost d’obrir les portes (com va fer el PSC amb els seus crítics, encara que ara critiqui CDC per fer el mateix amb Unió) és més baix que el de mantenir uns socis a dintre amb capacitat de distorsionar el teu missatge.

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT